Un reducte de natura malgrat estar molt humanitzat i atravessat per pistes transitables que s’endinsen al cor mateix del parc i fins i tot haver-hi una carretera que puja fins dalt del cim dels Ports a 1400 m. Tot i això, continua éssent salvatge i tranquil.
Aquest territori està ple de sorpreses, un consell seria no quedar-se tansols amb la visita de les precioses parets que escalarem, sino seguir amb alguna de les mil indicacions turístiques que trobarem, que no ens demanaran grans caminades ni molt d’enginy per arribar a racons de gran bellesa, tant és així, que s'hi podria anar amb tota la família..nens..avis.. i fer uns dies d'apalanquis, excursionetes de no cansar-se gens i veure paisatges idíl.lics, acompanyats de l'oli i el vinet de la terra alta.
Diari de les petites vacances'08Amb la por a sobre per les “partícul.les radioactives en busca i captura”, vàrem fer cap a les Terres de l’Ebre. El desviament a Vandellòs ens va posar una mica nerviosos sense més conseqüències (suposem) i passades 2’45h arribàvem a Horta d St. J. i tornàvem a veure les imponents Roques alçant-se magestuoses, són la perla d’aquest poble que està enfilat dalt d’un turó.
És la segona vegada que venim però en aquesta ocasió escalarem, ja que el primer cop hi vam estar gairebé de passeig i va ser durant aquells primers dies d’hivern que el David es va enamorar de les Roques..el Cap de gs..el Cstll..el Frlló..
Aquest territori està ple de sorpreses, un consell seria no quedar-se tansols amb la visita de les precioses parets que escalarem, sino seguir amb alguna de les mil indicacions turístiques que trobarem, que no ens demanaran grans caminades ni molt d’enginy per arribar a racons de gran bellesa, tant és així, que s'hi podria anar amb tota la família..nens..avis.. i fer uns dies d'apalanquis, excursionetes de no cansar-se gens i veure paisatges idíl.lics, acompanyats de l'oli i el vinet de la terra alta.
Diari de les petites vacances'08Amb la por a sobre per les “partícul.les radioactives en busca i captura”, vàrem fer cap a les Terres de l’Ebre. El desviament a Vandellòs ens va posar una mica nerviosos sense més conseqüències (suposem) i passades 2’45h arribàvem a Horta d St. J. i tornàvem a veure les imponents Roques alçant-se magestuoses, són la perla d’aquest poble que està enfilat dalt d’un turó.
És la segona vegada que venim però en aquesta ocasió escalarem, ja que el primer cop hi vam estar gairebé de passeig i va ser durant aquells primers dies d’hivern que el David es va enamorar de les Roques..el Cap de gs..el Cstll..el Frlló..
tot un dia voltant-les i sentint el seu poderós atractiu i silenci va fer que jo també em flipés amb les Roques,
com de la llera del riu de les Vlls, on hi ha la Roca Grossa, o Roca Dreta,
però aquesta segona estada de calorosa primavera ens va donar encara més sorpreses.així
El primer dia que arribem ens trobem amb la nova prohibició d’acampada a l’Àrea Recreativa de la F., “acampada permesa a la zona dels ateus”, sort que encara en queda una, (temps al temps vàrem pensar), ja és estrany que a Catalunya encara quedi alguna zona d’acampada lliure, hi havia força gent i una mica detot encara que els “barbacoeirus” eren força civilitzats, la majoria eren famílies amb nens petits i molts gossets.
Amb certa impaciència per grimpar volíem començar per la via Itaca de les Moles i erròniament vam anar a parar al començament de la pasión por la birra (casualitats), equipada d’esportiva i amb reunions rapelables, just a l’esquerra d’aquesta anava la via solstici d’hivern, igualment equipada i rapelable però amb una pinta més bonica pel traçat, una cordada un pèl curiosa la començava, ell amb una crestassa al cap i ella..eren de Madrid, avesats a la Pedriza i al granit, deien que aquesta roca els donava una gran desconfiança però que aquell entorn era magnífic i el que més els extranyava és la poca massificació de les vies i de la zona en general, a punt d’acabar la via ella comença a cridar.. “animal!! animaaaaaaaaal!!.. aa n i m aaaaaaAA L !!!! Bé, deuria fer-se dir així, havia empalmat els dos llargs i no se sentien, després faria la nostra via en solitari amb el soloist, ens va dir tot emventat (la via la va fer, però amb la companya:-)))
Nosaltres bé, anar fent i contents perquè ens imaginàvem en un estat lamentable i no n'hi havia per tant! Això ens va donar moral després de tant de temps sense activitat com portàvem, uns sis o set mesos.., però els Ports serien un bon recomençar.
sempre escalant vies al límit del nostre ""grau"" (o no-grau), patint, però què hi farem.. si és que amb prou feines encadenem els 6a en esportiva! Caaalmaaa...
Es recomana calma.
Tal i com Wolfgang Gullich va dir.. el musclu més important per a l'escalada, és el cervell.
Moles dl Dm
Orientació: SE
Descens: remuntar una mica i a peu cap a la dreta, seguint les fites, fins a una canal característica que al final té un curt ràpel (10m) d’un parabolt.
Roca: bon conglomerat compacte.
Vies: hi ha vies clarament diferenciades que són terreny d'aventura, interessants i esperem que segueixin així, són variades.. hi ha plaques, bombos, diedres..
A la part dreta hi ha les vies d'esportiva ben assegurades amb parabolts, moltes amb reunions rapelables.
L'entorn amb el riu dels estrets als peus és senzillament paradisíac.
(encara que un estrany pal de fusta delimitant la zona amb la marca "territori i paisatge" de caixa catalunya fa arrufar el nas, què coi hi foten ja aqkets paios aquí?ara es dedicaran a comprar tots els parcs naturals més delicats i feréstegs per en un futur explotar-los per fer calers amb l'engany de protegir?? fan més por que una pedregada).
Moles dl Dm
Orientació: SE
Descens: remuntar una mica i a peu cap a la dreta, seguint les fites, fins a una canal característica que al final té un curt ràpel (10m) d’un parabolt.
Roca: bon conglomerat compacte.
Vies: hi ha vies clarament diferenciades que són terreny d'aventura, interessants i esperem que segueixin així, són variades.. hi ha plaques, bombos, diedres..
A la part dreta hi ha les vies d'esportiva ben assegurades amb parabolts, moltes amb reunions rapelables.
L'entorn amb el riu dels estrets als peus és senzillament paradisíac.
(encara que un estrany pal de fusta delimitant la zona amb la marca "territori i paisatge" de caixa catalunya fa arrufar el nas, què coi hi foten ja aqkets paios aquí?ara es dedicaran a comprar tots els parcs naturals més delicats i feréstegs per en un futur explotar-los per fer calers amb l'engany de protegir?? fan més por que una pedregada).
El segon dia ens decidim a fer la via Sol desitjat de la Gronsa Central, segons posa a la ressenya està equipada amb burins i pitons i la trobarem restaurada amb spits però, un grau màxim obligat de V, 180m
Va anar molt bé, és assequible i ens va agradar, tansols cal vigilar amb les pedres sueltes de la repisa d'una Reunió.
Arribant a dalt de la Gronsa hi ha unes vistes magnífiques i dóna molt bones sensacions.
ULLL al descens, segons llegim al llibre: "es baixa caminant per l’oest i per la canal que separa la Gronsa Central de la Gronsa Nord" però en realitat caldrà fer un o dos ràpels, que el llibre no explica. Hi ha un destrepe delicat amb un arbre ple de bagues. Després d’aquest petit ràpel s’ha de continuar cap avall lleugerament a la dreta seguint fites, cap a la Gronsa Nord i es va a parar just on s’ajunten les dues gronses, hi ha un sortint que sembla que hi hagi un pati de la òstia però no és tant:
Per allí és on posava que es podia baixar caminant però las naranjas de la xina, hi ha la instal.lació per rapelar, després sí que segueixes caminant per la canal fins a peu de la Gronsa Nord.
NOTA SOBRE UNA PÍFIA: segons la guia i el llibre, està permesa l'escalada a les gronses però el dia següent d'haver-hi escalat vam llegir a un del cartells que hi ha del Parc (“””propietat”””de caixa catalunya “fundació” i amb cul. avoració de la feeCC) que estava prohibit escalar a la cara Est de la Gronsa, tot i que no vam veure cap niu ni àguiles ni voltors ni cabres aquell dia (no vol dir que no hi fossin). Sembla ser que s’hi podria escalar des de finals de juliol fins a principis de desembre.
Seguint amb aquest "taladro" de diari vacionil, el tercer dia es nota la falta de forma i estem reventats, la recerca del descens "a peu" descrit al llibre ens va portar algun maldecap i tonta patejada amunt i avaall per la meva tossuderia, gairebé amb la tonteria anem a parar a l'altra banda de la vall dels estrets (si seré "juvenil"!!). Total, que tot i que es va despertar un dia esplèndit perfecte per a fer una altra via, vam descansar, poc entrenats i tal vegada falts de motivació.
Així acabem les vacances visitant les Roques de Masmut, no coneixíem ni la roca ni el tipus d'escalada i havíem llegit que la grandària dels còdols era considerable i requeria d'una escalada atlètica i de certa experiència de "gat vell", degut al sinuós recorregut de les vies que van sortejant les panxes de la manera més efectiva i adient...
A la nit decidim fugir de la zona d'acampada perquè arriben uns tortosins nous, carregats de musclos (el més important per a l'escalada), gambes, crancs, arròs..una paella, vi, xiveques i moltes ganes de gresca. Ostres i que bé que s'ho monten!! Però com que no ens afegirem a la seva bona festa (quina llàstima) decidim anar a un indret més tranquil i on la oloreta de les seves delícies de sopar no ens faci créixer tant les dents!!! Acabem fent un vibac aprop del camí que va al riu de les Valls, fantàstica nit estrellada, calma i quietud, visca els vibacs.
Seguint amb aquest "taladro" de diari vacionil, el tercer dia es nota la falta de forma i estem reventats, la recerca del descens "a peu" descrit al llibre ens va portar algun maldecap i tonta patejada amunt i avaall per la meva tossuderia, gairebé amb la tonteria anem a parar a l'altra banda de la vall dels estrets (si seré "juvenil"!!). Total, que tot i que es va despertar un dia esplèndit perfecte per a fer una altra via, vam descansar, poc entrenats i tal vegada falts de motivació.
Farem esportiva als estrets del riu doncs, quin remei i jo que no paro de rondinar, de vegades semblo un gos rabiós, ho reconec. Quina paciència el company! Cullns amb les vies dels estrets del riu!!!! Oju amb els V+ que estan sobats i tenen entrades inhumanes, els 6a tela també. Trobem escaladors, que poquets n'hi ha, sembla que amb la poca vida social que tenim, ens hi acostem massa i els hi diem coses, però aquests suen de nosaltres i ens quedem sols novament. Que rancis... Després una parelleta, però debem fer molt mala pinta perquè a la que els hi diem bon dia fugen a l'altra banda de la zona. jajaja, ens sentim estranys. Bé, en quant a l'escalada, fem 3 vies i a la merde, passem de tot i ens posem a prendre el sol com dos lagartus. Això de fer el friky és molt cansat, al riuet si que s'hi està bé!
Així acabem les vacances visitant les Roques de Masmut, no coneixíem ni la roca ni el tipus d'escalada i havíem llegit que la grandària dels còdols era considerable i requeria d'una escalada atlètica i de certa experiència de "gat vell", degut al sinuós recorregut de les vies que van sortejant les panxes de la manera més efectiva i adient...
Precisament sempre m'he sentit (i amb raó) insegura en aquest tipus d'escalada i passos atlètics, superacions de panxes... i si encara hi afegim la roca dubtosa... buuuuf...
Però aquell entorn ferésteg mereixia l'esforç.
Però aquell entorn ferésteg mereixia l'esforç.
La via que vam triar recorre un esperonet amagat entre dos esperonassos (si podeu millor escollir-ne una que no quedi tan ensotada molt millor, nosaltres no teníem cap ressenya però em consta que hi ha vies també assequibles amb traçats més bells)
(i és que són una IMPRESSIONANT SUCCESSIÓ D'ESPERONS D'UNS 250 mt D'UN CONGLOMERAT VERMELLÓS A VOLTES GRIS LA BELLESA DELS QUALS ÉS SALVATGE I ATRACTIVA ENCARA QUE LA ROCA DÓNA UNA CERTA DESCONFIANÇA I POR...em recorda una mica a St Llorenç del Munt)
(i és que són una IMPRESSIONANT SUCCESSIÓ D'ESPERONS D'UNS 250 mt D'UN CONGLOMERAT VERMELLÓS A VOLTES GRIS LA BELLESA DELS QUALS ÉS SALVATGE I ATRACTIVA ENCARA QUE LA ROCA DÓNA UNA CERTA DESCONFIANÇA I POR...em recorda una mica a St Llorenç del Munt)
....i el puntasso final de les vacances va ser una trobada al bar d'Horta d'uns escaladors fins avui desconeguts per nosaltres..que ens van explicar que acabaven de fer la primera repetició integral d'una extrema via d'artifo al Cap de Gos.. un tal Pelut i der kletter acabaven de baixar després de dies batallant exhausts prò encara amb energia, feien prou bona cara!! Increible això si que és fotre-li canya a l'escalada!!! Esperem que continuin així sempre amunt, bona sort i a reveure, l'escalada ens dóna vidaaaa!!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada