una cançó que faltava (i va anar directa a l'ànima)

Tota aquesta conversa d'envellir
m'està deprimint, amor
com un gat a la bossa, esperant ofegar-se,
aquesta vegada m'estic enfonsant
i espero que estiguis pensant en mi
mentres dorms al teu costat del llit
...
Una delicada versió d'en Ben Harper del tema de The Verve The Drugs don't work :
http://www.goear.com/listen.php?v=430ac1f

All this talk of getting old
It's getting me down my love
Like a cat in a bag, waiting to drown
This time I'm comin' down
And I hope you're thinking of me
As you lay down on your side
Now the drugs don't work
They just make you worse
But I know I'll see your face again
Now the drugs don't work
They just make you worse
But I know I'll see your face again
But I know I'm on a losing streak
Cause I passed down my old street
And if you wanna show, then just let me know
And I'll sing in your ear again
Now the drugs don't work
They just make you worse
But I know I'll see your face again'
Cause baby, ooh, if heaven calls, I'm coming, too
Just like you said, you leave my life, I'm better off dead
All this talk of getting old
It's getting me down my love
Like a cat in a bag, waiting to drown
This time I'm comin' down
Now the drugs don't work
They just make you worse
But I know I'll see your face again'
Cause baby, ooh, if heaven calls, I'm coming, too
Just like you said, you leave my life, I'm better off dead
But if you wanna show, just let me know
And I'll sing in your ear again
Now the drugs don't work
They just make you worse
But I know I'll see your face again
Yeah, I know I'll see your face again
Yeah, I know I'll see your face again
Yeah, I know I'll see your face again
Yeah, I know I'll see your face again
I'm never going down, I'm never coming down
No more, no more, no more, no more, no more
I'm never coming down, I'm never going down
No more, no more, no more, no more, no more...

Mai més... mai més... mai més... mai més... mai més...

Sobre allò que ens fa vibrar l'ànima podríem llegir:
“El color és un mitjà per exercir una influència directa sobre l'ànima. El color és la tecla. L'ànima és el piano amb moltes cordes. L' artista és la mà que per aquesta o aquella tecla, fa vibrar adequadament l'ànima humana”
Vassily Kandinsky

També podríem dir que hi ha persones que ens desperten i que fan vibrar "adequadament" la nostra àmima, són els nostres artistes particulars i tenen aquella sensibilitat per apretar la tecla que ens farà esclatar de joia i omplir-nos de colors.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Iep,

El COLOR és molt important, però aleshores deixes de banda aquells altres sentits que ens poden ajudar a matisar-lo...o exclous de poder sentir aquells que tenen els sentits mellats o incapaços.

L'olfacte, el tacte, el gust , l'oïda...a través de cadascun es pot acabar perfilant allò que percebem, i a través de cadascun mesurem, fruim i assimilem allò que atravessa l'ànima...

I en l'ànima esta el sentit més INDIVIDUAL de cadascun de nosaltres aquell "sisè" sentit que recull els impulsos "objectius" i treu una impressió definitiva i personal de tot plegat, una impressió en que el COLOR és variable segons l'ànima que el mira, l'olora, el toca ,l'escolta..i el tasta.

Colorin colorado este axioma esta explicado...
dewwwww