TRES PONTS PER TOTHOM...

Aquests són dies extranys, el bon humor i el benestar sempre acaben imposant-se (espero que no desisteixin) però també van acompanyats d’una barreja d’enyorança, il.lusió, incertesa i dubtes per un tubo que et devoren una mica, només una miqueta però.. i a estones. Aleshores, una veu afable dóna un toc al dia i de sobte tot adquireix una llum especial, com aquella llum del capvespre que marca la diferència o la de l’alba, canvien els colors cap a la calidesa, la Buji ronca de contenta i es sobredimensionen els mateixos objectes, alguns fins i tot semblen més bells i el tò de veu també gaudeix d’una dolçor diferent i el somriure dibuixa alegria al teu rostre... Si, la matèria sensible és tocada. Sen ti ments.. A flor de pell corren sen ti ments!

La setmana és com un cuc allargassat que es mou lennnnnntameeennnnnnnnnt i encara que no ho sembli amb un cert ordre que la màquina del treball ens imposa per la heta, del qual no resulta fàcil escapar i que segueixes per més que estiguis a l’atur perquè la roda gira amb la teva gent a dins i tu pilles el seu ritme, de fet mai no l’has aturat deltot i això que per una vegada tenies la possibilitat d’alliberar-te’n (!!!!) però resulta que et deixes gronxar sense oferir resistència. Que burra... acabaré empalmant amb la nova feina...
Sort que s’obre un oasis als meus dies quan puc acariciar la roca... ÉS LA SEGONA PART ESCENCIAL DE LA MEVA FELICITAT EN VIDA.

Però torno a dissabte i a 3nnn, avui anirem a 3 Ponts.. i farem toootes les vies que mai no hi fa ningú! (les "fàcils")

Ah i mira per on la sorpresa fou que ens vam trobar en RamoneeeT, ja veus, un campió del món com ell i pobret no sé pas si es guanya la vida o no com es mereixeria, però que es guanya el respecte això de ben segur, i amb aquell accent de la plana que té tan divertit.

Ara ja espero amb candeletes poder-m'hi també arribar amb l'Uri.. que ja em va comentar que hi ha un 7a "per mi" que fliparé (!!¿?). Vinga a veure quan hi anem i faig la patosilla a la via.. Encara que amb els teus flaixos segur que encadeno!! O ara que hi penso.. noooooooooooo!! Aquella remor del riu, el ventet i l'alçada, tot allò que fa una estona considerava positiu en aquest cas serà gairebé un flashenemigo! Tranki o el gran flaixeru.



CONGOST DE TRES PONTSÈPOCA IDEAL: la tardor (encara que també la primavera) ja que la xafogor si és que hi és ja no molesta, l’airet que hi corre és agradable ni gèlid ni calentorro, lo Segre no va carregat i fins i tot el seu sò relaxa en comptes de posar-te nerviosa i el sol no t’empipa a partir de les 12h en endevant... Encara que deu ser agradable a primera hora.

VIES: increibles vies de desplomb amb txorreretes o no, amb bon canto la majoria, de 40 o 45 metres si tu vols!! També vies verticals de menor grau, n’hi ha per tothom. Per a qui no passa del 7a hi ha 6bs molt bonics, amb segons llargs de 6a+ guapíssims, algun 6c interessant i un parell o tres de 7as. També hi ha 6as d’una tirada txulus per escalfar i més que gaudir de roca immillorable (aquestes no se sobaran aquí no...hehe)
La majoria de vies tenen 2 llargs, es fan senceres del tiron. Una corda de 80 genial però si no la tens i et mola fer les dues tirades seguides (increible per pillar força-resistència i continuitat) és més engorrós però VAL LA PENA fer-ho ja que a partir de la reunió cap amunt ja no escoltaràs al teu company, tansols el riu, veuràs un cert pati per ser esportiva i et sentiràs lliure malgrat la corda. Si que arriba un moment en el qual trobes a faltar la comunicació amb el peu de via, fins i tot pot ser una mica terrible si has de comunicar alguna cosa perquè no et sentiràs malgrat els crits, però si tot va bé... la sensació és molt guapa i gaudiràs de l’escalada.

EQUIPAMENT: trobo que les vies de 6a-6b-c estan ben equipades, ull no sobra res! Però les assegurances estan ben posades i el fet de que allunyin afegeix una mica d’encant ja que t’obliga a concentrar-te en els passos quan veus que l’has de fer amb la txapa enllà dels peus.. Però si te’n surts, puges una mica més... i ja txapes! Buuf... tampoc n’hi havia per tant!(penses aleshores si no has sacat). Sembla ser que les vies dures encara allunyen més, el que passa és que al ser en fort desplomb la caiguda és ben neta i encara que deu impressionar se suposa que mal no te’n deus fer... Bé, algun dia si fem la transformació de cabretes a bowss potser ho comprovem!

RESSENYES: a la pagueb de "Can Romu" :
http://www.canromu.com/ressenyes/Tres%20ponts.pdf
i un altre sector de 3Ponts: http://www.canromu.com/ressenyes/Tres%20ponts-sector%20Bon%20combat.pdf
I al bar d'Oliana (quan en recordi el nom l'escric), on hi ha un parell de carpetes super currades i també hi surten les vies de 3nnn esportiva i paret.

Com anar-hi: cap a Oliana, direcció la Seu d'Urgell i passat el poble d'Organyà, s'agafa un desviament ben indicat a mà dreta al poble de Montant de Tost, no s'ha d'anar cap al poble ja que el congost queda al costat mateix de la carretera on som, es deixa el cotxe just després de passar el pont. Ull al travessar la carretera al costat del túnel, millor fer-ho enllà separats del túnel que els cotxes surten d'aquest sense visibilitat! El camí d'accés a peu de via té algun tram amb pati però està segur i un dels ponts bonics de veure quedarà a sota dels nostres peus...
Si vens des del Vallès sembla més ràpida la opció A2, Cervera, Guissona, Ponts... Que no pas Manresa, Eix..



VIES QUE HI HEM FET:
Sector de l'esquerra: sense nom - 6b, la nº3 (és la primera que veus ja que la 1 i 2 queden un xic amagades) Una via de col.locar-se entre fisuretes, regletes laterals i bona per començar. Bravo David, valent!!!

La de la seva dreta: Ska-què? - 6a 22mt, guapa però li falta el 1r seguro (hi ha l'espàrrec) i se'n va a buscar el 6c de la placa gris per bifurcar-se a la 3a txapa em sembla que era, cap a l'esquerra el 6a i a la dreta el 6c, hi ha també al principi una txapa vermella a sota del desplomb vermellós, però el següent seguro ja seria de les txapes que surten de la via de 6c. Una vegada arribes a la R, tens dues opcions per al segon llarg, marquen 6a totes dues i són de 18mt, els seguros allarguen però i a dalt em va semblar que només hi havia la reunió de l'esquerra.

Calvos del Chin-chan - 6a+ 27mt (o 6a+ amb un passet de 6b+), són dues vies que queden enfilades a l'esquerra deltot. Aquesta és bonica i llarga, comença amb una bona fissura amb molt bon canto, les assegurances allunyen però estan ben posades, i quan la fissura et porta a la placa i venen passos tècnics, les txapes estan bé, hi ha un "lance" des d'un invertit de dits de 2 mans a una presa de dits també que ens va fer suar. Molt guapa!



Agujerako - 6b+ 20mt: via de molt bon canto però també regletes rares i passos obligats abans de txapar, molt guapa però, cal trobar-li els passos. Al foradot t'hi agafes molt bé de certa manera, té branquetes a dins, és un niu però no hi havia animaló. Molt guapa també!



La de la dreta de Joc de mans, sense nom - 6b: 22mt, bona via però amb alejes, un pèl sinuosa, va bé per escalfar.
Camilo Sesto - 6a: una fissura ampla extranyota i amb alguna txapa que allunya sobretot la primera, es fa bé i té algun pas per treballar de peus.

Rock Tea - 6b : via d'inici més que complicat per ser el grau que és i presa petita esquivant blokets de mala caiguda, la part de dalt millora. Segon llarg de babaresa increible i bonica que val la pena fer. ULL que a dalt no hi havia reunió, tansols un parabolt, en tot cas caldria anar a una R bastant més a l'esquerra i més amunt (la de Derribos Marcelino), però calcular si es pot o no pel tema llargada de la corda o possible ràpel amb mica de pèndul per recuperar les txapes.

Santa Paciència - 6b : txula i amb bon canto, un pas curiós gairebé a dalt que si no ets llarga has de pensar com fer-lo i quan ho resols queda bonic el pas... I ell torna a triomfar també!




I el dia que hi vàrem tornar... Va caure el 7a! I el 7c+ que es va marcar l'Oriol el molt bowàs sense patir com aquell qui diu, flotant i amb les cintes a can pixa. Encadene brutal!!



Bueno-Bueno - 7a: 25mt, bueno buennísima!! (també per l'alegria d'haver-la fet) Té un inici (part més dura de la via) en placa amb un parell de passos tècnics, un bidit i un col.locar peus amb gràcia més un lance a una regleta roma.. la resta és molt bona i babaresa de somni amb un diedret extrany al final que et fa tornar a canviar el txip per això l'he trobat tan guapa, perquè té una mica detot... i un regust alpí. 


Potser no cal ser molt bou per gaudir...tots podem millorar si així ho deitgem!!

15 comentaris:

TRanki ha dit...

Ei Bowa,

Apart que em deixaré ( tuiuru) les cordes vocals en l'intent, te la marco tant xula que ensumant les cleques la fas "a vista de cleuques i sense flaix"...

Calla calla que enlloc de willewms encara anirem allà a nnn...

Yu matexa

Pd: tinfravalores bowa...

Anònim ha dit...

PIM,PAM, PUM, i el 7a tururut...

Kina bowa tia...i a sobre en plan GORE....

Ara a pel 7b....

Buji ha dit...

Ei..., si ja deia jo que em faltava anar-hi amb el gran flaixeruuu! Tot i que algun pas me'l vaig inventar saltant-me els flaixos i la temptació de txapar pillada de la cinta també va ser idea meva..hehhe, sort que amb els crits de no siguis cobardeee vaig decidir continuar! Que guapa la via.. La babaresa de dalt brutal després de la placa tècnica, ja tenies raó al pensar-la per mi!

Però parlant de bowsss de veritat... què passa amb el 7c+ de la muerte!!! Quina manera de passejar-t'hi amb aquella soltura!! I aquell coi de pas que s'ha d'anar avall..després transversalment..i altre vegada amunt amb la txapa a can pixa i tibant sobradisssim! Deies que et feia una mica d'angunieta però al primer pegue vas i encadenes la primera secció del tiron posant cintes i al segon la tens al sac!

Estaràs mutant al cantó manrusianu?

Anònim ha dit...

No

Anava "anestesiat"..és un efecte inicial de la droga dura..i després el bajón...joer...

Anònim ha dit...

Interessant la poesia de Joan Margarit...

Els principis no tenen res a veure amb els finals...i tampoc els finals han de tenir res a veure amb els principis...

Els cims estan per damunt de una pujada, cap a l'arc de st martí..., i a baix, més enllà de les baixades només ha el mar on desemboquen els rius en el seu final...

I cadascú pot decidir si gaudir de la pujada i pujar a cims... o abandonar-se a les plàcides aigües i als meandres tèrbols que ens duen avall amb la corrent...

Anònim ha dit...

Ei sidhaRTa,

NO IMPORTA EL PROBLEMA,
IMPORTA LA SOLUCION (...)ME GUSTAN LOS PROBLEMAS, NO EXISTE OTRA EXLICACION (...), ESTO SÍ ES UNA DULCE CONDENA...

Davant el misticisme budista, l'existencialisme determinista convergeix en que les pujades duen a algun lloc i les baixades simplement són laxituds vitals on abandonar-se i discórrer anyells??

Buji ha dit...

tandebò tothom pogués recomençar sempre...de fet tothom pot però..
sempre podrem portar el llast muntanya amunt?

Fernando ha dit...

Hi Silvia.
Felicidades por el "rinconcito".
Enhorabuena por los encadenes, el 7a por supuesto, y por la cantidad de vías hechas en un día.
No me te imagino pataleando para ir a escalar pero hare un esfuerzo.

Salu2

Buji ha dit...

Ei gracias… faltabas tú lanzándote a los cantos por aquellos desplomacos y seguro que no te hubieses escapado de alguna fotico de estranquis!

Las vías que he apuntado tengo que decir que no las hice en un día por eso, el día que fuimos con Oriol fue la sense nom6b, la ska-què y la bueno-bueno… me puse muy contenta de poder terminar la vía de verdad! Luego el resto las hice con David un sábado de “pataleta”... ya sé que queda un poco feo pero así fue, parecía una niña caprichosa,qué paciencia tiene buuff..

En cuanto al bloc fue un día así probando y sin pensarlo mucho,así está el pobre, pero no tenía intención de que estuviera visible, aunque ahora que lo está .. mira así me obligo a escribir de vez en cuando!

A ver si coincidimos otro día Fernando y me escondo con la cámara… ¡ya te pillaré ya!!!jejeje..

Fernando ha dit...

H Silvia,
bueno para eso se lleva la cámara, para hacer fotos indiscretas y sin posar.
La culpa del Oriol. Nombro que tenías un blog y luego lo ha lincado en su blog.
¿La sección musical es fija o cambia según tus emociones?. Como el SISA ya no esta...
Si consigo timar a gente suficiente este sábado me escaparé a Collegats, a La Pedrera. Hay buenas vías, según me he informado, y eso de acceder por medio de una tirolina y una polea me tiene entusiasmado.

Fernando ha dit...

NO problem por la canción, veo que la has reubicado

Buji ha dit...

ostras tu..Collegats parece una buena elección para el sábado, ya sabes informarte ya.. aunque veo que lo que a ti te ha entusiasmado a mi me tiraría para atrás!jejje, me dan un poco de grima los accesos estrambóticos o endiablados!

Te gusta Sisa? Es bueno eh..es la pera, un lúcido! Y en este trabajo casi todos los temas incluyen un coro infantil que le dan un toque tierno e inocente a las canciones.. me encanta! Y en el tema de la conspiració fa por i tot verdad..i más aún en tiempos de crisis te dá que pensar… jejeje. Me gustaría hacer una “sección musical” bien ordenada y extensa pero no sé cómo hacerlo…

Fernando ha dit...

¿Qué o quien es "El Mito"?

Buji ha dit...

jajaja! Ui... creo que debería ordenar un poco la galería de fotos...

Fernando ha dit...

No pasa nada. Llevábamos una polea, doble, de acero.Pasé yo primero con una cuerda atada al arnés. Muy fácil pues el cable hace una suave pendiente y ya caes más allá de la mitad del trayecto. Moira recuperó cuerda y polea, y pasó. Para volver lo mismo pero ahora el cable hace una suave subida, entonces te cuelgas y te vas subiendo de espaldas al destino, con guantes en las manos mejor (al ser subida y estar cansado de la escalada así no se te resbalan las manos).
Es fácil. Además Moira se paro a mitad del cable con el frontal apagado para ver el cielo estrellado.
Salu2