Un racó bonic a 100 km de Saragossa.
Les parets que buscàvem ens van sorprendre inicialment perquè no sabíem que es tractés d’un petit congost, situat entre els pobles de Calcena i Oseja. Per arribar-hi, des de la N-II que vé de Zaragoza, se surt a la sortida de Morata de Jalón i des d’allí, per la carretera A-2302 (no està indicada amb el num. de ctra però és direcció Trasobares) es passa per Calcena i des del poble es continua fins a trobar el desviament a Oseja...
A partir del revolt és quan comença aquest petit però encantador congost, esquitxat de curioses formacions calcàries i agulletes esveltes amb coves i forats que les embelleixen un xic més encara. No tenen gaire alçada, entre 30 i 70 metres potser la més alta, però n’hi ha unes quantes i semblen prou interessants. No vam poder apropar-nos a totes les agulles ja que es va posar a ploure i ens quedava el viatge de tornada, de tota manera totes elles queden a uns cinc minuts de la carretera.
L’escalada hi va començar a finals dels anys 70 i bàsicament en artificial a part d’alguna línia clàssica de fisura i poca dificultat. La guia d’escalada “Escalada deportiva en Zaragoza” comenta això pel que fa a aquestes parets: (…) “los escaladores avezados tendrán que esperar a que surjan las chapas en los muros desplomados de las agujas, cosa algo difícil por estas tierras. Equipadores ávidos de paredes, aquí tenéis un destino, multitud de líneas vírgenes aguardan su apertura. Sólo una premisa, no metáis basura en la pared, pues como hemos visto por aquí aún hoy en día, en pleno siglo XXI, todavía se equipa con materiales arcaicos.” Op. Cit. Q. García y M.Silvan.
Sembla ser que algú o alguns van agafar aquesta premisa al peu de la lletra, però per descomptat que no van posar-hi materials arcaics sino parabolts “del 15”. A primer cop d'ull, les agulles han quedat un xic plagades amb fletxes amb pintura blanca indicant la direcció des de les plaques de metall amb el nom de la via gravat, per descomptat que això facilita la localització de les vies però no sé fins a quin punt és necessària tanta senyalització, s'han passat "3pobles" o més fins i tot, exagerat. De tota manera segur que equipar aquesta zona és un "curro" i ho van fer amb la il.lusió de que la gent en pogués gaudir, està clar que mai no es faran les coses al gust de tothom.
Allò que vàrem trobar passadíssim de voltes però, és UNA VIA FERRATA que hi ha en una roca a peu de carretera que es pot pujar perfectament per darrera i es tracta d’un totxo de màxim 50 metres, que ha quedat tan ple d’escaletes que podria pujar-hi un barrufet fent passos llargs.
Aquest petit congost de capritxoses agulles mereix una visita, però (i només és el meu punt de vista) podrien haver-les equipat amb una mica més de delicadesa o si més no pensar una mica abans de foradar la paret.. en aquest cas ho he vist així, tot i que celebro que s’hi pugui escalar, que no estigui prohibit.., que encara permetin equipar i gaudir de l'escalada o com és aquest cas, un redescobriment del bonic congost.
La millor època per anar-hi deu ser la primavera i la tardor, encara que en dies d’hivern que no siguin de fred intens es deu poder escalar bé al sol. Es pot aprofitar una estada a Morata de Jalón que també és ideal en aquesta època. La roca és calcària amb excepció d’una agulla “riglosiana” de bon conglomerat (bolos grans), majoria de vies fàcils, com a màxim hi ha algun 7a.
Hi ha un “merendero” a l’entrada del congost i al costat del primer pàrquing trobem una caixeta metàl.lica amb les ressenyes a dins, la caixeta del tresor.., estaven força estripades i humides, també hi ha un llibre sobre Calcena editat fa poc.
Per dormir, al poble hi ha un alberg de 60 places, però millor trucar perquè nosaltres hi vàrem anar en dies de pont i el tenien llogat un grup sencer, ens va comentar l’alcalde i amo del bar del poble i també de l’alberg, que acostumava a llogar-lo a grups. No sabem quan val.
Al poble del costat, Purujosa, hi ha un altre alberg i una casa rural. També és possible vivaquejar, hi ha 3 o 4 aparcaments petits a la carretera del congost amb bones planúries i una font.
Al poble del costat, Purujosa, hi ha un altre alberg i una casa rural. També és possible vivaquejar, hi ha 3 o 4 aparcaments petits a la carretera del congost amb bones planúries i una font.
Una pagueb de les escoles d'escalada de la zona: http://www.calcenada.com/escalada.htm
I per descomptat, la millor experiència que podreu trobar per aquestes terres i poblets és l'amabilitat de la gent, que amb naturalitat i senzillesa t'acullen i et fan sentir com si fossis una persona més del poble, quan em diuen "mañaaaa" .. "mañooo" amb aquella dolçor t'omplen d'alegria! Sempre hem trobat hospitalitat i somriures pels voltants del riu Jalón..
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada