Parao..

Doncs res, que finalment he pogut aconseguir un dels imprescindibles de Ruben Blades, MUNDO, i és genial.. 
Aquí he penjat una de les cançons, quan l'escoltes amb la quietud de la nit et posa la "gallina de piel", 
entre els 14 temes que gairebé tots em semblen tan bons, hi ha Primogenio, especialment guapo..i una versió d'un tema de Pat Metheny First Circle.. A banda de la riquíssima percussió sempre, com hi va també amb els violins i els cellos!
 
(I aquesta vegada la lletra acompanyada dels acords, per qui tingui el moment i sàpiga tocar,
va per tu Òscar.. "àguila".. en la buena y en la mala,voy con los dientes pelaos! i és que t'hi veig)

A                                     G
Hay quien vé la luz al final de su túnel
       F#m                         F 
Y construye un nuevo túnel, pa’ no ver
      A                              G
Y se queda entre lo oscuro, y se consume
      F#m                        F   E  A
Lamentando lo que nunca llegó a ser.
       D                             F    E   
Yo no fui el mejor ejemplo y te lo admito
      F#m                        D  
Fácil es juzgar la noche al otro día
      Bm7                      G
Pero fuí sincero, y eso sí lo grito
       Bm7                         E
Que yo nunca he hipotecado al alma mía
                   A                          D
Si yo he vivido parao, ay, que me entierren parao
      E                               F#m
Si pagué el precio que paga el que no vive arrodillao!
                    A                         D  
La vida me ha restregao, pero jamás me ha planchao
      F                           F#m  
En la buena y en la mala, voy con los dientes pelaos!
A                D  Dm          A 
Sonriendo y de pie,   siempre parao!
        A                               G
Las desgracias hacen fuerte al sentimiento
      F#m                         F 
si asimila cada golpe que ha aguantao
      A                            G
La memoria se convierte en un sustento
     F#m                          F  E A      
Celebrando cada río que se ha cruzao
       D                          F  E     
Me pregunto, como puede creerse vivo
        F#m                      D 
El que existe pa’ culpar a los demás?
       Bm7                        G
Que se calle y que se salga del camino
       Bm7                        E 
Y que deje al resto del mundo caminar!
                    A                          D
A mi me entierran parao, ay que me entierren parao
       E                     F#m 
Ahi te dejo mi sonrisa y todo lo que me han quitao
                       A                        D 
Lo que perdí no he llorado, si yo he vivido sobrao,
        F                             F#m                   A      
Dando gracias por las cosas que en la ruta me he encontrao
                         D   F                      A     E
Sumo y resto en carne propia, de mi conciencia abrazao,
D      E                      F#m
Parao!   Aunque me haya equivocao
      A
Aunque me hayan señalao
D     F                 F#m
Parao! En agua de luna mojao
      A                                      D
Disfrutando la memoria de los rios que he cruzao
              F                   A  
Aunque casi me haya ahogao, Sigo parao! 
F A Dm
A
Parao!

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Molt bona la lletra d’aquesta cançó. Em sento tan poca cosa. No t’arribo ni a la sola de les sabates.

Anònim ha dit...

Mas donat una lliçó que no oblidaré mai.

Syl ha dit...

ei..que jo tinc el cap als peus, millor que no t'hi acostis massa a les soles! jeje;-)
és una lletra molt maca..que cantada amb la mestria d'en Ruben doncs emociona,
quan la vaig escoltar em va recordar tant a una persona!que lluita disfruta i pateix és a dir que viu,
pot ser que d'altres persones la sentin seva també,
mil gràcies per escoltar-la, per llegir-la..per sentir-la.

oscar ha dit...

Eo. Merci.
Molt maca la canço tia. La lletra preciosa i juntament amb la musica fantastica, junt desprenen una serenor al mateix temps que t'enpeny a seguir endavant.
Una versio rockera seria l'ostia, ja saps tu els meus gustos. Com tu dius es per estar tranquil.
M'ha agrada't molt. La frase de les dents, TOTAL, BONISSIMA ja ens entenem es per enrecordar-se un de moltes coses i molts patiments.
Ara ho que parla al final, la poesia, bestial, fins i tot m'he emocionat encara mes.
SALUT