Cadascú és cadascú.

(és una frase d'un company de feina, em deia l'I..)

Cadascú és cadascú. (sàvia frase)
o cadascú és com és.

Si t'agrada, les coses són com són. Si no t'agrada, les coses són com són.

Les persones som com som (etc,etc..) i no canviem.

Qui es digui.. "ah..jaaa canviarà...." o "ja canviaré...." o "ha canviat la manera de ser..." MENTIRA!

Modifiquem actitiuds.. i aconseguim canviar conductes.. (o/i a la inversa) pulim (o ho procurem que no sempre ho aconseguim) defectes, millorem aspectes concrets de la nostra vida, empitjorem en d'altres.. i sempre,
sempre coixejant de la mateixa pota, algunes passes amb més gràcia que d'altres, deixem enrere molts complexes inútils, vencem pors, aprenem que la joventut és tenir il.lusions i projectes, madurem amb l'edat.. és a dir, posem anys i experiències a la motxilla, hi posem temps, penso que algunes no ens ajuda de dur-les a l'esquena, d'altres sí, el coco és un supervivent que sap com anivellar tot aquest bativull de manera que no ens impedeixi de fer una passa rere l'altra.. de vegades la maquinària s'espatlla i s'arma un cacao, aleshores la ciència pot ajudar, cal que es posi a les seves mans, encara que també hi ha qui aprèn a malviure caminant tort, fent malavarismes.. i on el company hi té un camí planer l'altre està circulant per una muntanya russa o fent una cursa d'obstacles,

aprenem a acceptar-nos tal i com som..

Però noo canvieeeeeeeeeeemmmmmmmmmmm!

De vegades passem un sotrac que ens fa pensar.. canviaré.. això em farà canviar! I convençuts eh! Però es tracta d'un miratge, amb poc temps tornem a ser com sempre i..
Tornem a ensopegar, si cal, exactament amb la mateixa pedra,
"no hay tu tía".

L'home és l'únic animal capaç d'ensopegar sempre amb la mateixa pedra.
o d'ensopegar "n" vegades amb la mateixa pedra (quan "n">tendeix a l'infinit).



No per haver topat amb gent que ens hagi donat una lliçó, ens farem "savis" de cop i deixarem de fer les ruqueries que de vegades fem per ingenuitat, o per emocionar-nos com si encara fóssim nens i no poder estar-nos de dir-ho, d'expresar-ho..

no perquè haguem aterrissat dels núvols i ens haguem mig estampat ja no hi tornarem a volar,
no per haver decebut una persona o perquè una persona ens hagi decebut a nosaltres, deixarem de fascinar-nos per les persones o per algú a qui acabem de conèixer..

Hi ha indrets i paisatges que ens saccegen l'ànima quan els tenim al davant, així doncs les persones, hi ha res tan bonic que poder-les trobar en aquest camí que és la nostra vida?


I és que torno a l'amic que una vegada em va donar aquest consell.. 
cadascú és cadascú. (y no asze falta dezir nada más:-)

8 comentaris:

Tankinonim ha dit...

heheh!

quina gracia auixò de MENTIRA!!!

M'ha recordat el PALOMINO, amb les seves lliçon magistrals al ploglama del Buenafuente...MENTIRA!!!!! Siu siu...

Bé...cadascú és cadascú no deixa de ser retòric...una flor és una flor, i el sol és el sol...

molt determinista i algora verdader...però tampoc no podem oblidar la MILLORA o l'ADAPTACIÓ...encara que , en el fons si un és adaptabñle o millorable això JA formava part del seu PROGRAMA iNTERN.

És a dir: si un és millorable..POT MILLORAR i si no ho és NO POT MILLORAR...no?

LA base de l'aprenentatge és la repetició...això també és innnegable...i potser el que caldria tenbir en compre és que a falta de voler apendre ens oblidem que estem aprenent..

apali..."bon deia"! ( genial expressió del gendarme que era un pilot anglès disfressat a "ALÓ-ALÓ")

A cuidarse...

Syl ha dit...

en Palomino si que era un savi!
però no recordo el "bon deia" del pilot disfressat d'aló-aló!jejeje
aprendre i desaprendre..

TRanki ha dit...

Es veu que hi havia un pilot anglès que anava disfressat de gendarme...era molt divertit perquè TOTS parlaven en catala..però amb accent alemany ( els alemanys), anglès( els anglesos) francès ( els francesos)..etc...el tema és que el pilot anglès ( amb accent anglès), intentava parlar en francès( amb accent francès), i es feia un garbuix...l'espectador ho entenia ( perquè en el fons era català)...però entre ells no s'enteníen...era molt divertit.

El tio es picava perquè deia que tothom ( els francesos) era molt maleducat...sempre que entrava deia "BON DEIAAAA"..i ningú li contestava...i quan preparava plans d'atac o de escapada contra els alemanys amb la resistencia, tampoc s'enteníen mai...

El llenguatge és potser el mateix...el que costa és fer-se entendre...o inclús potser es que JA ens entenem però no volem acceptar allò que sentim.

Bon garbuix...

Desapendre o desacostumar-se? o Deshabituar-se?

buf...nema a escalar bows que això de la psicologia és massa complicat...bon deiaaaaa!

Syl ha dit...

jijiiji, em sembla recordar alguna cosa d'aquesta serie, mon pare reia moltíssim això si que ho recordo!
vinga si..a grimpar que el món s'acaba! Salut bows.

Anònim ha dit...

Aquets escrits em fan rumiar , mai es tard per millorar i aprendre. Ara si que he pogut sentir la cançó.

Syl ha dit...

..i t'ha agradat la seua veu?
de vegades m'amago i m'hi conformo amb tal i com està tot perquè tinc por
i aleshores el temps passa i jo encara haig de viure,
d'altres no en tinc i visc gaudint i descobrint amb passió,
vull aprendre i millorar però sovint em falta voluntat..
vosaltres ho feu i molt bé! Tandebò jo també pugui!
(i gràcies per tenir la paciència i llegir;-)
"Tibeu-li" a mueeerrteeeeeee!!

Anònim ha dit...

La veu i la lletra si , la musica no es del meu estil. Com que tu puguis ? ja m’agradaria fer algunes coses que tu fas.
Vaig llegint algunes coses , bufff ... la quantitat d’informació que tens aquí dintre. El que mes m’agrada son els teus escrits , autèntics. Hi ha temes que ...ni idea.
Ets una noia molt equilibrada. Segueix sent com ets , quina sort que tens.

Anònim ha dit...

Iep Syl...

De vegades la anestèsia de la novetat ens adolceix el dolor de la estaticitat.

A força de començar nous camins, o de recomençar-ne de antics, acabem oblidant EL CAMÍ, o oblidant QUI SOM.

Un projecte és un camí almenys a MIG o LLARG PLAÇ...els inicis SEMPRE SÓN FANTÀSTICS, plens de vertígens o il.lusions...el difícil és donar la talla, consolidar i mantenir un compromís...o trencar-lo definitivament.

Tantmateix a poquet a poquet cadascú va fent el seu camí...i l'important és seguir endavant...però si és alegrement MOLT MILLOOOOOOR no?

apali doncs...endavant...