Cadascú és cadascú.

(és una frase d'un company de feina, em deia l'I..)

Cadascú és cadascú. (sàvia frase)
o cadascú és com és.

Si t'agrada, les coses són com són. Si no t'agrada, les coses són com són.

Les persones som com som (etc,etc..) i no canviem.

Qui es digui.. "ah..jaaa canviarà...." o "ja canviaré...." o "ha canviat la manera de ser..." MENTIRA!

Modifiquem actitiuds.. i aconseguim canviar conductes.. (o/i a la inversa) pulim (o ho procurem que no sempre ho aconseguim) defectes, millorem aspectes concrets de la nostra vida, empitjorem en d'altres.. i sempre,
sempre coixejant de la mateixa pota, algunes passes amb més gràcia que d'altres, deixem enrere molts complexes inútils, vencem pors, aprenem que la joventut és tenir il.lusions i projectes, madurem amb l'edat.. és a dir, posem anys i experiències a la motxilla, hi posem temps, penso que algunes no ens ajuda de dur-les a l'esquena, d'altres sí, el coco és un supervivent que sap com anivellar tot aquest bativull de manera que no ens impedeixi de fer una passa rere l'altra.. de vegades la maquinària s'espatlla i s'arma un cacao, aleshores la ciència pot ajudar, cal que es posi a les seves mans, encara que també hi ha qui aprèn a malviure caminant tort, fent malavarismes.. i on el company hi té un camí planer l'altre està circulant per una muntanya russa o fent una cursa d'obstacles,

aprenem a acceptar-nos tal i com som..

Però noo canvieeeeeeeeeeemmmmmmmmmmm!

De vegades passem un sotrac que ens fa pensar.. canviaré.. això em farà canviar! I convençuts eh! Però es tracta d'un miratge, amb poc temps tornem a ser com sempre i..
Tornem a ensopegar, si cal, exactament amb la mateixa pedra,
"no hay tu tía".

L'home és l'únic animal capaç d'ensopegar sempre amb la mateixa pedra.
o d'ensopegar "n" vegades amb la mateixa pedra (quan "n">tendeix a l'infinit).

No per haver topat amb gent que ens hagi donat una lliçó, ens farem "savis" de cop i deixarem de fer les ruqueries que de vegades fem per ingenuitat, o per emocionar-nos com si encara fóssim nens i no poder estar-nos de dir-ho, d'expresar-ho..

no perquè haguem aterrissat dels núvols i ens haguem mig estampat ja no hi tornarem a volar,
no per haver decebut una persona o perquè una persona ens hagi decebut a nosaltres, deixarem de fascinar-nos per les persones o per algú a qui acabem de conèixer..

Hi ha indrets i paisatges que ens saccegen l'ànima quan els tenim al davant, així doncs les persones, hi ha res tan bonic que poder-les trobar en aquest camí que és la nostra vida?

I és que torno a l'amic que una vegada em va donar aquest consell.. 
cadascú és cadascú. (y no asze falta dezir nada más:-)