És una experiència difrent, et sents lliure i lleugera, no peses res no portes arnés ni material i amb prou feines un bikini com a roba i el vent i el moviment del mar comencen a acariciar-te la pell de manera que has de moure't amb ells, amb cura, deixan-te portar però no deltot, l'aigua t'atrau i et fa por a la vegada, més aviat aquella por del fons i allò desconegut que hi ha en ell i al planxasso també, te'n vas desprenent de la por, fora fora..vas fent passos i com més amunt vas, més lluny queda el crit de l'aigua i tornes lentament a tu mateix,concentrada. Quan has sortit tornes a tocar de peus a terra, però fa una estona erets del vent del mar de la roca i flotaves superant la por!
Hi vaig tornar amb en David i aquell dia la mar estava més tranqui, mira que a ell no li feia gaire gràcia..i al final era jo qui havia de dir-li prou, s'hi va entusiasmar!! Va estar molt bé el dia i vam conèixer a en Lluís i al seu company, uns farts de riure i compartir roca i pors, genial!!
Són videos de "principiants" fent la via de la cova.. patint una mica i a l'aigua!
http://es.youtube.com/watch?v=SDUvxAm3egw Amb força i valent.
http://es.youtube.com/watch?v=jIYH8waJl_A Em consta que ja l'ha encadenat!
http://es.youtube.com/watch?v=uB8ToCPXxXk No t'encantis!
http://es.youtube.com/watch?v=aPGbr5AAIzc Travessa aèria (bona via per iniciar-se)
1 comentari:
Ei...
POdria dir-te que el psico és fonqui, que té un punt de crazy i que mola molt...és una descripció però massa cool de tot plegat que tu crec que fas des de un racó molt més íntim dels sentiments que de vegades, altres, amb tota la nostra intrascendència mantenim amagats...
Sense tanta poesia et diria que en el fons el psicobloc és un pas més endavant en la direcció d'apropar l'escalada a aquest joc salvatge amb la mort, però on sempre hi h al volta enrrera perquè el mar, realment, és un inmens crashpad, i les vies tampoc son "tant" altes...
Sovint parlem d'autenticitat i tal..i en el fons el psico es menys perillós que la majoria de "clàssiques" d'agulles on cada finde s'encaramen desenes de escaladors que creuen que estan allà perquè vies més dures 8 i ben equipades) no estan a la seva alçada.
A nivell ersonal et diria però, que el psicobloc apropa al màxim a la puresa en l'escalada...l'escalador i la pedra, i res més, tot a vista, tot en "solo", no pots parar-te a mirar res, tot en un contexte de incertesa, d'adrenalina i d'autosiuperació..si a sobre hi poses el mar, el sol , les ones i el fanatisme...buf..no crec que hi hagi res millor en escalada en roca...bon rotllo, roca i un estil de vida de somni...res més a fer que escalar i escalar i escalar...l'utopia...
Si..crec que es molt fonqui
Publica un comentari a l'entrada