VIDA...

És fàcil quan ho has trobat, quan has après a fer-ho, a sentir-te bé malgrat tot, a acceptar que, passi el que passi a la teva vida, tu ets TU i ningú no et treurà de ser-ho fins que la vida et deixi, és a dir que està a les teves mans estar bé, és la teva manera de copsar la realitat i ningú te la pot canviar. Ens podran enganyar, estafar, deixar tirats, fer-nos fora de la feina, prendre’ns un ésser estimat, deixar-nos sense amor, sense diners, sense casa, ens podrien fins i tot deixar despullats en un racó qualsevol sense res, sense saber ni tansols on som, ni carnets ni claus de cap casa ni cap pertenença ni amics. Patiríem molt. Però tornaríem a ressurgir, de fet mai no hauríem caigut deltot, sempre hi seríem

i és que el dolor es diluiex més ràpidament que l'alegria.. si t'hi pares a pensar passem més estones del dia contents, ilusionats i satisfets que no pas amoinats, tristos o decepcionats...,

estem millor del que acostumem a dir o a reconèixer, sembla que ens faci por o vergonya dir que semtim felicitat, sempre tirem a la baixa i això és una quimera!

La vita e bella

Estar al costat de tu mateix significa reafirmar-te en les teves aficions, gustos, personalitat, no dependre de ningú ni permetre que les persones depenguin de tu..., sempre donant la mà però sense cadenes...no és fàcil..prò tampoc és difícil..no? Gaudir de tot allò que t'agrada fer.. i si t'agrada estimar, doncs gaudir tot estimant, sense abandonar la parella, no deixar de demostrar que sentim amor i passió per ell, per ella.. de vegades només cal escoltar música una estona i els maldecaps aquells que no tenen la menor importància desapareixen en un no res i en el seu lloc hi posem un somriure.

Si que ens poden prendre moltes coses i endur-se bocins del nostre cor fent-nos mal però mai no ens podran arrebassar allò que som, ni ens podran forçar a sentir això o allò, si és que la teva vida és teva.. i només en tenim una. Viu-la!!!!

Tot plegat i al llarg dels anys tens la sort de topar amb persones que són pura energia positiva, són creatives i dúctils, mai no defalleixen i no s'encallen en una mala situació, sempre miren endevant aprenent del passat però sense cap mena de sentiment de culpa perquè saben que la culpa és paralitzant i no serveix de res per tant no existeix al seu vocabulari aquesta paraula, no s'ho poden permetre amb el ritme de vida frenètic que porten perquè els hi agrada tant LA VIDA en general que fan i gaudeixen detot i els hi falta temps... Si que n'he conegut un parell de persones així, petits angelets a la terra, però també he vist que se'n pot APRENDRE d'elles també, és a dir que encara que no siguem com elles per bondat de la natura, podem aprendre a viure més bé..

preciosa foto d'una d'aquestes persones que tenim la sort de trobar pel camí

Mentre vaig escribint sento la necessitat de deixar-ho en algun lloc visible, pensant en una bona amistat però també per mi..per si algun dia no ho recordo! I és que no sé encara com va ser però en vaig aprendre una mica i no penso desapendre, ara ja no.. penseu en algun patiment que sentiu i mireu si té sol.lució, de vegades no en té. No res..sovint es pateix per problemes que no ho són tant, perquè la vida també ens dóna patades, perdre un amic si que és un problema, patir gana, veure la mort d'aprop i decissions imposades. Busca les coses que són escencials.. i la resta fes que no t'empipin massa.

Hi ha qui et diu: somriu! (en els moments tristos). Però no es tracta només d’això, de somriure perquè si com un babau/a, sort en tenim de les llàgrimes. Aprendre a viure deixant d'incidir en patiments innecessaris i absurds, amiga meva no sé com explicar-me millor, espero que ho llegeixis i comencis a caminar amb aquesta idea de vida.. per això somriure ara i demà i sempre malgrat tot, malgrat tothom.

Que bonica que ets, gràcies per donar-me aquesta oportunitat d’equivocar-me, d’encertar-la, de patir i de gaudir, de tornar a començar, gràcies per la VIDA que tinc. Gràcies de veritat.
T’estimo vida!!!!!!!!!!