AFTERNOON SESSIONS (1.4) (1.1 El nou editor m'ha tornat a esborrar gairebé tot el text. 1.2 maleït el dia que vaig dir "si" al nou editor, m'ha tornat a esborrar trossets del texte, no hi tornaré a entrar!)

Ja no recordo molt bé el que hi vaig escriure.. Prò aquells varen ser dies en companyia de pur fanatisme.
Els dimecres o dijous podia sortir a trepar i no era fàcil trobar company@.. és el que passa quan tens: atur+escalada, sembla que no, però baixar del tren en marxa tampoc et deixa molt relaxada i has de motivar-te o sino et passen els dies rars i sense direcció, costa rehubicar-te quan has estat gairebé 10 anys treballant al mateix lloc..
Així doncs, sortíem a escalar alguna tarda i era un dia privilegiat ja que entre setmana gairebé no hi ha ningú, quan el company autoanomenat "fanàtik" (i era bastant cert) m'explicava el que havia escalat jo flipava, mai no tenia pausa per contar experiències viscudes a la roca i recordava amb detall cada moment, pas, regletes.. jo amb prou feina sabia ni què eren, no estava gens familiaritzada amb els vocables o neologismes de l'escalada..ni amb la manera que ell treballava les vies, està clar que encara no coneixia aquest món i.. la veritat és que mai no havia vist una cosa igual, semblava que li donguessin corda!! però era ell qui tenia l'energia, l'homebiònic..o algo així, havia fet artifo extrem, esportiva pels núvols 8s.., tàpia la que vulguis, alpinisme.. i era hiperactiu, ja em veus a mi anant a trepar amb ell, una descompensació de nivells  i caràcters bastant bèstia! jo sempre amb la calma..i ell "con el cuchillo en los dientes" Així és com s'assoleixen reptes (em pregunto si algun dia podré apretar les dents així amb l'escalada)
Afternoon sesssions..inacabables, molts dies es feia fosc i encara havíem de desmuntar alguna via, arribant a casa a les tantes sense pensar amb qui ens esperava...mal fet...però és que quan et fanatitzes també perds la noció del temps.

És un motor de fanatisme que encomana a qui s'acosta o de vegades també provoca rebuig, depèn del moment de vida en el que et trobis o de quan i com ho coneguis.. o del caràcter que tinguis.. tot és canviant i fluctuant. O com diria en Paca, (més o menys) tot aquell que fa coses és susceptible de ser admirat i a la vegada criticat. Si no vols que això passi doncs és molt fàcil, et quedes ben quiet i santes pasques, invisible segur que ningú hi té res a dir.

La cosa és que després de quatre mesos anant sortint a escalar regularment em vaig notar molta milloria i més encara quan t'esperonen prova això prova allò i pilla aquí o pilla allà..(després em pillava d'on em semblava però bueno;-) et van pujant "l'ego adormit" i molts vingabowa que tu pots!! i va que una mica més, un top més, un altre pegue! i així es feia fosc amb el tinglado muntat. (una tarda tampoc dóna per tant!).

Doncs una d'aquestes tardes d'estiu, amb els companys vam passar unes horetes filmant el projecte assolit de l'Oriol, una de les seves il.lusions era filmar-ho ja que eren vies que portava molt de temps treballant..provant..caient.. i ja les havia tret però no tenia ni fotos, així que hi vam anar i el vam filmar, no va quedar gens malament!! dures les vies de Guilleumes..no és d'aquells sectors massificats precisament.. al contrari, sempre silenci sempre tranquil.litat i la paret de Diables darrere d'escenari, vies molt dures.. però guapes. També de retruc em van acabar filmant a mi malgrat la meva por o vergonya i més encara amb aquells allargos que em posà per la via..(és costum habitual d'en Tranki protegir els passos d'alejes amb scalèxtrix fins que la via no es té ben apamada, per què arriscar-se a fer-se mal?) de fet la Catximba té alguna txapa tan alegrement lluny de l'anterior que si caus segons on piques terra de ben segur, així que millor.. Però tenint en compte que normalment em munto jo les vies i equipo, etc, també m'emprenya que l'únic video que tinc sigui precisament així, però tot i així al principi recordo que em va fer molta il.lusió de veure el vidiu. Recordo sobretot l'alegria que vaig tenir uns dies després tot encadenant la via Zombie, 7b.. Una via de Les Guilleumes que havíem descobert amb en Bienve i l'havíem muntat a mitges lluitant de valent i patint els alejes, innocents..aquell dia no sabíem quin "grau" tenia, simplement ens havia agradat la línea, des del primer moment que la vam veure que ens va enamorar i la vam voler fer.. i així va ser! Quin disfrute que sigui d'aquesta manera..

aquell dia després de tot el xou de filmar, etc, em vaig acostar a la via i vaig dir, vinga va que vaig a veure si l'encadeno! Jo amb l'esportiva no tinc molt molt feeling però la veritat és que aquella via havia estat un "amor a primera vista". Llàstima..que ja s'havia acabat la "video'ssessions" perquè en un dels alejes de la via vaig estar un temps infinit pillada d'unes merdetes indescriptibles mirant de no caure ja que tenia la cinta un pam més amunt només i el que fa la supervivència!en estàtic de microcigronetsromos de montserrat..en tensió..la veu de l'Ivan a sota..vaaaa vaaaa..vingaa... en Tranki pilla el forat de noseón..dreta talesquerranossequè va vinga tranquiiilaa.. cullons com pot aguantar pillada d'aquestes merdes..en Joan que sento que murmura.. aquí té una caiguda molt dolenta..pilla-la bé...... quina angúniaaaaaaaa!! finalment després de no sé quants minuts (a mi em va semblar mitja hora) vaig poder fer un passet més i llençar-me pillant el mosquetó de baix de la cintaa! AAAAhhg.. i lo que em va arribar a costar txapar després..

la resta de la via m'havia sortit..sobretot la primera secció, la dels monodits, que guapa..et fa navegar i oscilar penjada dels dits la primera part.. i la última..amb aquells foradets i còdols minúsculs i bonics..que els pilles pinçant amb dos dits i t'hi quedes "del copon" de bé..pur equilibri la via..
vaig fer cas als consells de l'Uri i després la vaig provar en toprope, guay va sortir..però pensava que el dia que l'encadenés aniria igualment recte al pas que més em costava i no pas a l'esquerra com ara havia fet..aniria com havia anat el primer dia que havia tocat aquesta via. A mi allò que m'agrada de l'esportiva és escalar a vista.

I aquell dia, amb en TR i el clima perfecte, d'aquells que en diuen de rotpunk..va sortir. La recordo molt bé..potser no pas presa per presa canto per canto, com ell, jejej, però sí que recordo les sensacions mentre escalava, algunes imatges i alguns moviments.. i com em sentia acariciant la roca en aquells moments, gairebé sense por.. gairebé ballant amb ella!

Però tornant al video, aquella tarda tot fent els micos i amb les càmeres, amb els acudits de l'Albert i la seva àcida ironia, la companyia de l'Ivan i que també va probar vies, del Joan escalant l' "S" donant ànims i oferint el seu propi arnés per un txapatge i de qui ha posat les hores de muntatge i transferència del seu peculiar fanatisme, el vertader protagonista d'akell dia a Guilleumes: l'Oriol "Traaaaaanki". Per cert que consti que després d'haver vist el video he entès que al costat d'ell no puc aparèixer mai més, ja que el contrast és brutal. La mare, al veure el video, el primer comentari que va fer és aquest: -i per què vas tan lenta tu???.. i el segon: -però si palpes tota la paret!! no et decideixes on posar els dits!! I això que no en té ni papa d'escalada, jajaja. Buuff.

I per llegir i llegir...en el seu peculiar univers ultrafanàtik creat a través s'una innata facilitat per a l'escriptura creativa i uns dits que gairebé corren més per damunt del teclat que damunt de les "roques" .. per piular i "clekar" vies i recitar-les DE MEMÒRIA malgrat haver passat uns anys des de que les va fer (cosa que encara no m'explico). !!!!!!! Doncs si voleu tot això, podeu mirar el blog d'en Tranki "Celiavern" i el video de Guilleumes: Celiavern .

3 comentaris:

Unknown ha dit...

Ei silvia! quina enveja... estic super motivada i amb moltes ganes de tornar a sentir les sensacions que es veuen al video... quan neixi l'Aran em torno a posar les piles SEGUR!
El montatge xulíssim!
Ademés de lo forta que estàs pudrida, però si era un màrmol per allà on pujaves!!!!
Una abraçada!

Buji ha dit...

Anneta guapa!!Més bonica encara amb la panxona!!Ei..Com t'ho has fet per trobar aquest intent de bloc en fase de "construcció"(HI HA CRISIS)?? Hehehe el tenia per mi i poc més perquè no hi ha manera d'omplir-lo com voldria.. Però em va fer molta il.lusió veure el comentari!El primer!! Potser gràcies a això m'animi a posar-hi coses tal com tenia pensat!

En quan al video és veritat que motiva eh! I és que l'Oriol és un dinamitzador i encomana fanatisme i entusiasme arreu! Quin incombustible..ell va fer el muntatge i tot, flasheja les vies i surten! Quan t'hi tornis a posar quedem tots i segur que també et passes al costat fosc ja veuràs!!Buuuah.., jo que sempre havia escalat a vista i prou i que feia vies "alpineres" però ara el friky m'ha enganxat!

Espero veure't aviat...i a l'Aran!
Una altra abraçada maca, cuida't molt...

TRanki ha dit...

Puja peu dreeeeeet ! Que et quedes baixa i no arribes a la xurrelaaaa!

Ok!OK! Que ja ho tens vingabowa, amuuuuuunt, amuuuunt !!! MollllllT be, veus...es que vas sobraaaada...!

De vegades el costat fosc té un dimoniet que em diu...no li'n ensenyis massa que aquesta en quatre dies et deixa en ridícul...però tant se val...o no...val la pena veure com algú fa en quatre dies allò que t'ha costat tants anys assumir...amb en Jaumet o en Juanjo ho vaig veure i més aviat em va alegrar..és la roda de la vida...

Potser no és el LADOSCURO i TANT SOLS és el LADODELAFUERSA..."qui lo sa"...el tema es que fins que no hi ets endins, molt endins , no se't revela...

a tibar-li que la resta són mandangues...