Si pudiera vivir nuevamente mi vida, en la próxima trataría de cometer más errores. No intentaría ser tan perfecto, me relajaría más. Sería más tonto de lo que he sido; de hecho tomaría muy pocas cosas con seriedad. Sería menos higiénico. Correría más riesgos, haría más viajes, contemplaría más atardeceres, subiría más montañas, nadaría más ríos. Iría a más lugares a donde nunca he ido, comería más helados y menos habas, tendría más problemas reales y menos imaginarios.
Yo fui una de esas personas que vivió sensata y prolíficamente cada minuto de su vida; claro que tuve momentos de alegría; pero si pudiera volver atrás, trataría de tener solamente buenos momentos.
Por si no lo saben, de eso está hecha la vida, sólo de momentos; no te pierdas el ahora.
Yo era uno de esos que nunca iban a ninguna parte sin un termómetro, una bolsa de agua caliente, un paraguas y un paracaídas. Si pudiera volver a vivir, viajaría más liviano. Si pudiera volver a vivir, comenzaría a andar descalzo a principio de la primavera y seguiría así hasta concluir el otoño. Daría más vueltas en calesita, contemplaría más amaneceres y jugaría con más niños, si tuviera otra vez la vida por delante. Pero, ya ven, tengo 85 años y sé que me estoy muriendo.
Don Herold, 1953
La veu de l'experiència pot arribar des d'una persona que amb gairebé 90 anys ja veu aprop el final, si alguna cosa he entès tot conversant amb la gent gran...és la immensa recança que senten per tot allò que no han viscut..per totes les coses que van deixar de fer quan sentien aquell foc o aquella il.lusió i pel motiu que sigui es van privar de viure.
En una ocasió i ara ja fa gairebé dos anys.. (o més?), vàrem penjar aquest "poema" en un lloc estratègic del lloc de treball, volíem tenir-lo "a mà" en moments d'histèria col.lectiva!!!! Quan el ritme es convertia en frenètic i es perdia la calma i el bon humoorrrrrrrrr o per llegir-lo abans de plegar i poder esgarrapar amb una mica més de gràcia les hores que teníem per endavant per viure fora de la feina.
I aprendre'l de memòria, dèiem..
Pensàvem que era d'en J.Luis Borges, més endavant vaig poder llegir que era un error força extès.
Ei nenis!!! I nengs.. Espero que de tant en tant recordeu aquest poema i pogueu cagar-la i encertar-la tantes vegades com calgui o com es presenti a la vida, però sempre amunt i endavant!!!! I és que si escoltem les veus de la gent gran, de l'experiència..entendrem que amb el pas dels anys no ens arrepentirem d'allò que hem fet sino d'allò que mai no hem fet...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Clarivident...
La experiència només ens arriba quan ja no ens serveix per res i la verdadera saviesa és aquelñla que apareix sense necessitar de la intel.ligència, per una intuició que ens permet interpretar i actuar amb correcció de manera anticipada...
L'ésser humà és reaci a l'incertesa i això ens porta a témer, a prevenir innnecessariament ( o necessariament) i a cometre errors més per excés que pèr manca...
Aprofita, que fins als 85 anys te'n queden un tou..i pensa però que sempre hi ha un equinocci en tot...
Publica un comentari a l'entrada