Per Gelida amb molta xispa!

Avui tocava una sortida especial, un nano d’onze anys a qui havia vist tibar de valent al rocòdrom de la panxa del bow tornava a tastar la roca, el dia que el vaig veure em va sorprendre, com la resta de petits i petites que feien l’entrenament amb l’Oriol el dire i monitor de la panxa, ja que enllaçaven els moviments sense por i amb molta soltura fent passos a peus volats, llançaments a “muerte” i creuaments espectaculars però sobretot amb una il.lusió i unes ganes de grimpar que feien que les forces no se li acabessin mai! I la veritat és que ens ho encomanava una mica als qui el miràvem, està molt bé això de que entrenin junts! Si teniu fills d’aquesta edat més o menys i els hi agrada enfilar-se per tot arreu (a gairebé tots els nens els hi agrada), a la pxb fan un grup molt guapo, d’aquesta manera desenvolupen la coordinació motriu, flexivilitat, capacitat de concentració, la companyonia entre ells i és que només cal veure’ls, s’ho passen pipa!!

Tornant al diumenge no sabíem ben bé on anar, havia de ser una escola amb vies de 5+/6b segura o si més no amb poc risc de caiguda de pedres... Vam descartar certes zones de Montserrat..., a mi em semblava intuïr que el petit tenia ganes de provar el calcari, el seu pare.. en “pedreta”, què us diré.. un fanàtic també.. he he he, s’avenia a tot i la castellera (o “ex”-castellera), una noieta que tot just comença i que té un “dò” especial per a l’escalada, també li semblava bé el que escollíssim... Finalment vàrem acabar a la comunió escaladoril de Gelida en dumenge, on per fer una via has de demanar tanda i n’hi ha que pensen més amb la barbacoa.. (una bona alternativa també), al principi un xic agoviant per la concentració de veus, crits, plors de bebés a peu de via, etc.. Però cap al migdia els de la barbacoa desapareixien i vam quedar força tranquis!














Així vàrem fer els 5+ i 6as del final de tot, s’ha de dir que el "petit fiera" amb molta (massa) soltura, i amb unes ganes boges de provar 6b.. Finalment el va fer i va ser la pera perquè a dalt tenia un passet que si no t’hi fixaves tiraves recte per la llisa placa pringant, però ell va i sense que ningú li digués res, decideix agafar-s’ho per una fisura en diagonal bastant més a l’esquerra i de manera natural s’hi va agafar en bavaresa!! Com va triomfar!! Després al baixar, son pare li va explicar que allò era pujar en tècnica bavaresa i ell tot cofoi que diu –m’encanta la baresa!! Jo vull més bareses!! Ostres que bò el nano,































i "la castellera"? Buf..Tandebò vagi sortint i s’hi aficioni perquè és una alegria! Té molta xispa i fa uns “lances” increibles, s’inventa passos, maneres de pujar estrambòtiques però eficients i crea neologismes com ara “patejar” que vol dir buscar preses amb el peu, o el “través” que és posar el cos perpendicular a l’eix de pujada per descansar o arribar a una mà..
Bé que tot un èxit d’aquests debutants en roca!!




































Finalment en "pedreta" va poder encadenar una espina de feia anys, aquells temps en que mai no feia esportiva tansols via clàssica i el grau era un no-grau, aquesta via, un 6b+/c de gairebé 30mt desplomat amb un parell de seccions de fisura ben guapos i delicats i amb una entrada bloquera..
Molt bé la via, sobradíssim, quin bow!!
Algun dia també hi tornarà amb el petit "ramonet" per fer-la plegats que no hi va haver temps per acabar-la, es va fer fosc.. Però de ben segur que hagués arribat a dalt, i tant que si!