Òpera al cinema!

Un dia el company es presenta tot content amb una sorpresa.. Anirem a veure òpera al cinema! I en directe des de l’Amfiteatre de Macerata! Feien Carmen als multisales de Cinesa... Que rar.. Se’m fa ben estrany però venguen, anem’hi!
Així que em va voler donar aquest gust. Es pot triar perquè ho fan a Tarragona, Girona, Madris, Barcelona (al Diagonal Mar, la Maquinista, cinesa Diagonal), a Terrassa i a Sant Cugat.. Vàrem anar al cinesa del Parc Vallès.

Unes hores més tard li havia de donar cops de colze perquè deixés de roncar, el primer i segon acte el va seguir amb molt interès (o potser exagero), però cap al tercer el pobre ja no podia més.. i fotia unes clapades de por! De tant en tant es despertava sense saber on era i s’extranyava sobremanera de ser al cinema escoltant una òpera, aleshores li recordava que havia estat una estupenda idea seva i quan se situava mirava de seguir els diàlegs novament (els posen de subtituls per poder seguir el llibret) o preguntava, per on van? Quan deu faltar perquè s’acabi? Se li va fer llarg, quatre actes! S’havia parat una trampa ell mateix, jijiji. Sort que les butaques eren d’allò més comfortables, reconec que es pot convertir en un toston, però amb aquestes cadires pots fer una dormideta vigilant que el cap no et quedi tort, preveure coixí cervical i manteta. Fan una pausa per descansar i estirar les cames també.

Però es pot provar, val la pena anar-hi i si t’agrada, un altre dia podràs anar al teatre amb el llibret après. Hi ha la possibilitat de que t’adormis... no ens hem d'enganyar, però també podria ser que t’agradés i disfrutessis descobrint quelcom nou, la música i les virtuoses veus, l’expresivitat dels cantants explicant una història (no ho diré pel José d’aquest dia precisament però bona veu tenia) de fet la veu és l’instrument bàsic per excelència, a mi em va agradar!
Ho vaig trobar engrescador i precisament mai no havia vist l’Òpera Carmen, pensava que no m’agradaria per la història que explica, on està ambientada, etc, la música sí i molt que m’agradava, Bizet.. amb una riquesa orquestral increible, res de comparsa aborrida per les veus,
però em va sorprendre gratament també la història, basada en la novel.la curta de l'historiador francès Prosper Merimée(!??!) no savia pas qui era fins avui, bé de fet encara no ho sé però sempre queda bé. I, em va semblar que hi havia molta ironia en el tema dels soldats del "cuartel de los dragones de Alcalá", semblen una colla de ganduls i passats de voltes.. de fet l’assassí serà el soldat José, que perd el poc seny que tenia embogit per un sentiment d'amor possessiu cap a Carmen, per altra banda del “toreador” fatxendilla també sembla que se’n fotin una mica.. jo vaig riure molt cada vegada que apareixia en escena!.. El personatge de Carmen en canvi captiva des del primer moment per la seva forta personalitat i franquesa malgrat tot i l’”"amor”" malaltís del soldat també reflexa un problema de possessió, de gelosia i de violència de gènere. A part el paper de Carmen el feia la cantant Nino Surguladze, no sé qui és no la coneixia tampoc però "bordava" el paper i com que amb la filmació pots veure l’expressió de la cara i els gestos de ben aprop, etc, ella era molt expresiva, feia goig! Ho feia de conya de veritat, l'Habanera amb l"as cigarreras", encara que el paper de la dolça Micaëla per Irina Lungo bonica també.. Amb la famosa aria “Je dis que rien ne m’épouvante”..

En resum que m’enrotllo com una persiana, pots escoltar l’òpera sencera i a tot volum sense molestar a ningú és clar, en directe des del teatre on es representa via satèl.lit, amb tot detall i els diàlegs traduïts per seguir l’argument, amb la calma i una còmoda butaca.

És clar que molaria més estar al teatre però bé, això ho faríem si estéssim a Itàlia per exemple.. On anar a veure Òpera o Ballet és popular i a preus també "populars" en general i no per a quatre gats snobs. Però aquí continua reservat a la classe altarr i encara gràcies!! A part de que ja els admiro ja per anar-hi, que han de tenir molt de fetge per anar a veure òpera al Liceu amb el repertori que porten!! Puahhhgs, quin pastelorro.
(Per cert amb 7 o 12 euros vas a l’últim pis a dalt de tot si no tens vèrtic on no hi ha cap possibilitat de visivilitat a no ser que et precipitis al buit i durant aquell segon o dos veuries l’escenari, però tens una pantalleta encastada a la butaca de davant teu on apareixen els diàlegs i es veu la representació, la cadira és incomodíssima, sembla que estiguis a una d’aquelles cadiretes de fira tipus noria, sort que no dóna voltes)

A l’Arena di Verona, per exemple, per 11 euros veus Aida o una altra òpera, amb visivilitat i en un amfiteatre romà restaurat (mai incendiat) immens i preciós.

Una bona iniciativa!
Aquest és el programa, les entrades 6€, numerades i tot, he he. Encara n'hi ha moltes de bones per veure i Madama Butterfly! Ah i també hi faran un ballet en live, Ondine amb el Royal Ballet. Pot ser que la Tamara Rojo sigui.., de fet és la primera ballarina per tant podria ser!







1 comentari:

Anònim ha dit...

buenooooooooo.... que exagerá ésta.
Que no fue así, la vi toda con atención, al final cansa un poco de tanto leer pero no me dormí.

Ah!!!! teniais que haberla visto correr por el cine, cuando despues del descanso no pusieron los subtitulos... es que sin ellos no te enterás de na.