LA DEPRE DE NADAL I EL CINEMA

Em pregunto per què ens agrada tant anar al cinema i és que ens entra pels sentits, és una forma d’art molt concentrada perquè hi conflueixen la màgia de la imatge, la música, la interpretació, un bon guió.. i també l’artesania alhora de fer el muntatge on tants talents diferents hi treballen, en qüestió de dues hores el contingut de la pel.lícula ens trasllada no tansols a realitats i geografies distintes a les nostres vides sino directament a les vides d’altres persones, al seu interior, així fem un viatge que ens allibera de nosaltres mateixos.. o de vegades ens hi apropa encara més des d’una altra realitat..
EL CINEMA ÉS ART PERÒ TAMBÉ ÉS UNA ALTRA COSA.



Ava Gardner i F Sinatra.. glamurosa imatge que em va passar l'Artur
Podria ser també que les nostres vides són tan buides i som plenament conscients de lo plenes que podrien arribar a ser, de tant com podríem fer i gaudir si no fos pel fet de que la societat ens agafa des de que naixem i ens fa els seus esclaus. Esclaus de la cultura, ja no podem inventar res, tot està inventat tots els camins aplanats... Del treball, tansols queda ser l’esclau d’aquest invent que és el treball et guanyaràs el pà amb la suor del teu front? (els yankies van definir el concepte de treball com a remunerat o no remunerat, és a dir que també es pot dir que estem treballant encara que no cobrem ni un duro) som titelles d’autèntics/es sonats/des que dirigeixen el món sencer, ens queda ser autòmats que ens deixem inflar el cervell amb la poderosa i exagerada quantitat de material no fungible que rebem a través de la tv i medis de desinformació o manipulació informativa, les malalties físiques que ens invaliden o les psíquiques que creem i alimentem, la voracitat del poder i riquesa que utilitza la massa social per obtenir-ne més i més sense sentit moral, oblidem que en nosaltres rau la força. Si no estéssim tan adormits de tant en tant veuríem com estem deixant el panorama, on estem enfilats i qui passa fam i penúries per mantenir el poderós motor...
I anem quedant orfes d’aquest alè vital que quan erem infants sentíem i mentre anàvem creixent ens anaven robant... perdent aquest espai per a poder omplir les nostres vides.

I aleshores anem al cinema seiem còmodament a una butaca i deixem la ment en blanc mentre en dues hores ens expliquen i fan que sentim tota una vida o més, plena d’emocions.. i d’aquesta manera hem fet i hem viscut avui una mica més.
Demà, tornarem a aixecar-nos a les 7 del matí per anar a treballar i fins que el sol es pongui...
La bonica Audrey Hepburn a Breakfast at Tiffany's
Estem cansats. Cansats i adormits.
La sobreinformació ens taladra i ens sobrepassa de tanta com en rebem i manipulada i de pèssima qualitat...
I la política ens devora el poc cervell que ens queda despert amb les mentides les fal.làcies i l’absurd dels absurds.
“Si com a mínim tinguéssim una vida més per realitzar els somnis que en aquesta no podrem realitzar...” Però si la maquinària per a encaixar en aquesta vida té una massa d’autòmats per a fer-la possible, voldràs tu formar-ne part? Bé de ben segur que si o no però que en formem part segur tant si volem com si no. Com diria l’A. Fusté “o passes pel tubo o et passen pel tubo”.
Surt un xic i troba el teu propi camí si pots, forma part d’aquest petit grup d’éssers privilegiats que malgrat no poden doblegar el món i curar-lo dels seus grans mals, poden curar-se a ells mateixos i fer i seguir el seu propi camí.
Seguirem anant al cinema a somniar a plorar i a riure... però també procurarem seguir fidels a nosaltres mateixos i no deixar-nos endur per qualsevol corrent, si no ens sembla bé alguna cosa, serem els primers en no fer-la, no compris roba ni calçat de “y” marca si saps que tenen als nens tancats en una fàbrica tot el dia privant-los del bé més gran que tenim les persones que és la infància, no mengis hamburgueses al “x” si saps que maltracten als seus treballadors, no agafis el cotxe per no res si pots anar a peu o amb un altre transport menys contaminant si no t’agrada estar respirant tot el dia pm-10 partícules cancerígenes i acumular-les per sempre als teus alveols pulmonars principal causa de càncer de pulmó dels nostres temps, no compris cotxes de gasoil que és el combustible més contaminant i perillós per la salut, no votis si consideres que els polítics són pallassos que no fan gràcia i no hi ha cap partit que et representi, no malgastis l’energia si no t’agraden les conseqüències del funcionament de les centrals tèrmiques i nuclears.
Penseu només per un instant què passaria si tots els habitants que volem o/i tenim consciència de tot això, féssim i actuéssim d’aquesta manera.. Tal vegada deixaríem de ser simples titelles i passaríem a tenir alguna cosa a dir!

Any nou vida nova, però tot segueix exactament igual, un any més grans, això si. I la crissis. També tinc ben clar, per altra banda, que si no procuro per la meva felicitat no ho farà ningú per mi i per descomptat que no està a les meves mans arreclar el món (pobre del món si fós així..) i ja m’explicareu què hi fa que no compri bambes nike, que procuri evitar el made in china i d’altres, que quan pugui compri comerç just i menjar eculògik o que vagi a peu i en bicicleta si després resulta que per anar en bici m’omplo els pulmons de merda quan m’adelanta un autobús. És clar que si ho féssim tots alhora si que canviaria alguna cosa. Per tant, què faig? Què puc fer? Només serveix per a un mateix actuar de manera coherent amb les pròpies idees i conviccions vàries? Sembla ser que si, tot i que a cop d'anar-ho fent, de vegades la gent del teu voltant s'encomana.. per simpatia i la del voltant d'aquesta també.. i així anar fent i així anar fent.. Tal vegada la organització no és tan dolenta si es porta bé.. Podria estar en mans sàvies i coherents. Seria bò. Quina llàstima que el poder d’organitzar el món estigui reservat a una colla de psicòpates. És cert que qui no ho és no hi podrà mai arribar?
Si, començaré per sort un altre any, ara amb el 9 al final, qui sap si podrem escriure el 10.. Però de moment estem aquí i això si que ho sabem del cert! Carpe diem, que el cel l’infern el purgatori o més aviat i en definitiva aquell cau fosc del no-rès ens espera a tots, quina raó que tens JM.. Llegint el teu blog es veu ben clar, tot i que quan estàs angoixat, trist o en lleuger "parón" no ho puguis aplicar. Continuarem vivint segons les nostres conviccions, sentint alegria més que no pas tristesa i jugant al joc que ens ha tocat de la millor manera que poguem, sabem o siguem capaços d’aprendre..

Foto d'en Txus...al Capitan i The Nose i un dels seus somnis acomplerts

Buff... Vaig a veure una peli, una que sigui lluminosa i que infongui esperança i hi hagi molts somriures i vides plenes ah! i amb final feliç, sobretot. (a veure si la trobo també...)

FELIÇ ANY NOU!!
Cada dia obrim portes que no podem fer enrera
i en veiem de noves que cal obrir..
X. Nieto




I no pilleu depre que no serveix per a res. Carpe Diem!


El frío me hace sentir vivo! (David "Bali")
El meu desig de cap d'any: desitjo que puguis somniar amb il.lusió durant tota la vida i et sentis sempre viu.

estar amb la gent que t’estimes compartint part del teu temps amb els amics i la família.. bé.. però no oblidis que en principi només tens una vida. Aprofita-la tant com puguis per fer tot allò que t'omple!!
(em sembla que és d'aquesta manera i de cap altra com la gent que ens envolta i que ens estima podrà gaudir més de nosaltres..), jo t'estimo i t'aprecio tal i com ets i amb tot allò que tu fas.

7 comentaris:

Anònim ha dit...

Si tens temps de buscar-la et recomano una peli adequada al que demanes...MILAGRO EN MILAN

http://www.filmaffinity.com/es/film522026.html

Buji ha dit...

ostres moltes gràcies!!vaig a veure si la trobo..ja t'explicaré com ha anat.. bon any.

Anònim ha dit...

UN "must" del NEORREALISME italià...sens dubte...per passar l'estona, per reflexionar i per riure o plorar també una miqueta.

I com que no hi ha una sense dos ni dos sense tres...ja que encetem la setmana dedicada al cinema ITALIA...

Per riure molt més encara "RUFUFU"( i soliti ignoti)http://www.filmaffinity.com/es/film468933.html

Gassaman i Cardinale ( i Totó) brutals...aqui simplement és per gaudir del cinema a l'estil OZORES però de magistralitat INFINITAMENT més refinada, a la italiana i amb un nivell BRUTAL. "Capannelle está genial y memorable su frase final dirigida al boxeador Peppe: “ ¿dónde vas? No seas loco que te van a hacer trabajar!!!!”".


Per no riure gens i quedar-te palplantada al sofà GERMANIA ANNO ZERO de Rossellini...http://obscinedades.blogspot.com/2008/02/alemania-ao-cero-germania-anno-zero.html Aquesta no fa gens de gracia...però cal veure-la...i a sobre reflexionar que és una peli feta al 48, just tres anys després del final de la Guerra, amb alemanya arrassada per les bombes...el que fliparàs és els "matisos" de referencia a fets absolutament sordids que són recreats de manera discreta però amb una sinceritat i fredor apabullants...no te la perdis...

Buji ha dit...

ei..ara si que tinc feina! Dóna gust deixar-se aconsellar, moltes gràcies és el que em feia falta i vosaltres ho heu captat!
El bon cinema s'ha de veure i tant si rius com si plores sempre et farà reflexionar i copsar aquests "matisos"..ja us ho explicaré.. Començaré doncs amb cinema italià!

Anònim ha dit...

Tot i la poètica que implica la frase del X.NIETO, crec que potser hi ha certa incoherència amb la mateixa essència del CARPE DIEM, donat que CARPE DIEM és una expressió contraria a la FELICITAT "PRUDENT" que denota la cita, no?

Igualment deixar-se anar per "una pendent" de gespa fresca" i el "no enfrontar-se a allò que no pots suportar" implica una imatge de hedonisme poc combatiu davant de les dificultats que la vida en algun moment o altre ens posarà...

Respecte al texte del post en general...la guspira que encén la reflexió és prou interessant, però les mateixes reflexions igualment són un anàlisi molt "superficial"(?) d'aquells debats que planteges.

No encerto a endevinar el tènie matis o l'equilibri entre la hipocresia i la incoherència d'algunes sentències que hi apareixen.

Anònim ha dit...

http://video.google.com/videoplay?docid=-5534663257209378034

Hola S.

No és cine sinó muna mica d'expressió corporal amb música guapa de digeridoo...rotllo promo de un producte d'alpinisme...realment de vegades penso que dansa i escalada s'acosten molt més del que sembla.

dew!

Fernando ha dit...

Hi S.
Es una "depre" navideña con todas sus palabras y en toda su extensión.
¡Buff!