"Preludi "de la suit nº1 en G major, de J.S.Bach, amb l'Alessandra Ferri & Sting



Paraules..paraules..i més paraules.. escrites, parlades, en smssss, pensades, a voltes buides, a voltes carregades, o feridores, o agradables, que diuen veritats o diuen mentides, o mitges veritats, fantasmagòriques, paraules manipuladores, o ingènues.
Caldria que donéssim més importància al llenguatge, és a través d'ell que construïm els nostres pensaments i aquests ens construeixen a nosaltres..
Hem parlat en excés, també ens cal silenci i escoltar.

La música i la dansa transportant emocions..ajudeu-me a buidar els pensaments de paraules perquè en puguin entrar de noves i poder recomençar!

10 comentaris:

Anònim ha dit...

Las palabras están ahí para explicar el significado de las cosas, de manera que el que las escucha, entienda dicho significado.
(Aldous Huxley)
PERO,
Como flores hermosas, (con color, pero sin aroma,) son las palabras para el que no obra de acuerdo con ellas. (Buda)
PORQUE
Las palabras que no van seguidas de hechos, no valen NADA...
(Esopo)

Estas palabras no son nuevas,son tan antiguas (que no rancias)como sabias y útiles...espero que te ayuden a recomenzar...Hay algunos obsesos de prudencia, que a fuerza de querer evitar todos los pequeños errores, hacen de su vida entera un solo error. (Arturo Graf)

Anònim ha dit...

Y ojo que "a fuerza de recomenzar no olvides a donde querias ir"...(Una amiga mia llegó a esta conclusión una tard mientras la visité porque estaba un poco triste... tomábamos una café en su comedor i ella miró durante media hora una mosca dándole al cristal hasta la saciedad...al final...hastiada, abrió la ventana para que la mosca se marchara, y no pasó ni un minuto que volvió a entrar...

Puigi ha dit...

Per dir alguna cosa, s’ha de tenir alguna cosa per dir. Moltes vegades es diuen paraules vanes o repetitives, que són com el soroll, com els sons estridents o els sons repetitius que no diuen res. De vegades les paraules no són més que vanes repeticions, com quant adoptem el lloc comú, els sons comuns, les opcions prestades i repetides perquè tothom ho diu. Es per això que les paraules cansen i deixen de tenir valor, perquè no diuen res de més.

Anònim ha dit...

Hasta los ruidos són el resultado de algo, igual que la repetición delata inconformismo o desorientacion..pero siempre quieren decir algo...cualquier palabra tiene significado o esconde detrás algun sentido...nunca nada es en vano...ni siquiera el silencio...

Hablar o callar son simplemente opciones o posturas, igual que escuchar o obviar, insistir o rendirse, ser vital o cansarse...

Incluso el silencio habla por nosotros y dice mucho más que las propias palabras...y no deja de ser insistencia en algo, repeticion de algo...

En esto radica la libertad, la ventaja i el defecto...

oscar ha dit...

Precios com balla la ballerina acompanyada de la guitarra.
Referent a ho de les paraules esta molt be, pero mes val tenir un bon sentiment que molta bona paraula que a la i es una cuestio de coneixement i no pas de comportament que es ho que interesa.
Perdo per la destrosa que faig de les paraules amb totes les faltes que faig.
Salut.

Buji ha dit...

els vostres comentaris..anònims,puigi,òscar(allò que és important és el que aconsegueixes comunicar i gràcies per apreciar la bellesa d'aquest preludi)..
noves paraules expressant sentiments ja estan ajudant a construïr pensaments i amb ells poder recomençar un xic cada dia, gràcies..

Artur Sala ha dit...

Muy de acuerdo con Anonimo (Entrada 6). Mejor hablar de hechos que de palabras. Y mejor que mejor... ni eso.

mchesa ha dit...

Hola Sílvia! preciós.

Ballar, dansar és una de les coses més maques que es poden compartir.
Formar part d'una coreografia, ser un amb un grup és un moment màgic, que s'ha de viure, és difícil d'explicar.

Les lletres, les paraules, també tenen la seva música i dansa pròpies.


Una abraçada!

Buji ha dit...

Artur, si que de vegades les paraules fan més nosa i masses ja cansen, però també és un plaer llegir i/o escoltar a qui té el "do" de la paraula o als qui aporten tant a la humanitat a través de la ciencia, i un bon guionista en fa força us d'elles!jejjeje..

gràcies gatta.. i endevant amb la dansa i també amb la dansa vertikal!

Syl ha dit...

(jiji això és una prova, qui no té feina el gat pentina, o pels blogs passeja)
Alessandra Ferri ha estat una de les ballarines que més m'ha agradat, per la seva expressivitat.. si la veus a Romeo i Julietta t'enamora i el pas de deux de l'habitació és sublim.. i quins peus que té..la típica forma de les cames en lleugera hiperextensió tan estètiques com són pel ballet.. diuen que a cada espectacle havia de tirar les sabatilles de punta a la brossa!