Aquesta és una bona via per iniciar-se a la reina de paret de Terradets que és Roca Regina, anomenada El Salt de la Reina Mora pels autòctons. Transcorre pel centre de la paret i va ser oberta el 1971 per en Julià Molero i en Ramon Galí, és bonica i lògica, té de tot, fisures, diedres, plaques.. Ae (molt ben equipat) si no tens un grau de 7c/8a (llises plaques amb peus finíssims..), bon paisatge, ambient, verticalitat.
La via comença a peu de paret i està reequipada amb reunions rapelables (malgrat no seria recomanable fer-ho després del llarg de la travessa), cal dur uns quants friends i el joc de tascons.. no us passeu carregant material que no ho posareu tot.. i el pedal.
A la part de baix es poden empalmar llargs.
El descens és llarg, una hora i mitja més o menys, es va cap a l'esquerra fins que s'intueix un senderet que es fa cada vegada més marcat i que va a buscar la canal..anar baixant canal avall, compte molta molsa relliscosa, arriba un moment que arribes a un caminet i hi ha una bifurcació, si vas a l'esquerra és millor ja que no cal fer cap ràpel (que seria un ràpel a la via del tren), quan arribes a la carretera cal caminar una estona finsa al cotxe però ja no vé d'aquí.
Fins avui li tenia un respecte brutal (bé suposo que encara li tinc), tant és així que no m'atrevia a posar-m'hi, em deia a mi mateixa.. mira que és bestial de bonica aquesta paret.. i queda amagada de la carretera i amb aquesta llera de riuet a sota, que vertical que és ella.. arrogant..imposa.. però no.. encara no puc, la Regina és severa..no admet abandonar.. és llarga i la part de dalt desploma i has d'arribar-hi ben fresc..ojoo amb l'artifo que s'ha de dominar A1/2 mínim... ja hi aniré quan estigui més curtida..etc etc.
Així que la Galí-Molero seria la primera i amb un company simpàtic i fort que tampoc no hi havia escalat mai i li tenia tantes ganes com jo, un dia qualsevol i a les 22h de la nit ens vam fer una trucada i com que tots dos teníem festa l'endemà, vam decidir preparar la motxilla i sortir aquella mateixa nit cap a Terradets, faríem un vivaquillo i l'endemà a tibar!
Ens hi posàvem a les 10h (passades..) del matí de l'endemà havent passat una nit a un desagradable humit i un pèl brut vivac (a la carretera vella dels túnels) i maldormit unes horetes..
Però la Roca Regina ens esperava magestuosa i amb els braços oberts, bon temps, tansols una cordada a la que penso que seria la Festa d'en Paca.. (havien passat la nit a la paret) i molta il.lusió. La via va anar molt bé, no m'ho esperava que baixaríem de dia i tot (al final vam trigar unes 7'15h), el company estava molt fort de braços i tirava decidit, no va tenir cap problema, aquest mañico no feia servir els estreps, tot en A0'sss!! i va gaudir tant com jo de la roca la via i l'entorn. Ah i no la vam trobar gens sobada..
El descens és llarg, una hora i mitja més o menys, es va cap a l'esquerra fins que s'intueix un senderet que es fa cada vegada més marcat i que va a buscar la canal..anar baixant canal avall, compte molta molsa relliscosa, arriba un moment que arribes a un caminet i hi ha una bifurcació, si vas a l'esquerra és millor ja que no cal fer cap ràpel (que seria un ràpel a la via del tren), quan arribes a la carretera cal caminar una estona finsa al cotxe però ja no vé d'aquí.
La ressenya des d'onaclimb:
I al llibre de Terradets d'en Luis Lafonso i X.Buixó també hi ha bon material i més vies encara.
1 comentari:
Goita el Josete poderós!!!!
Enhorabona per la via! Clar que si, a fotre-li morro! (A veure si m'ho aplico jo també :P)
Publica un comentari a l'entrada