Espinacs!

Un desig: tinc ganes de que al obrir la caixa de verdures (que és com una caixa de sorpreses) aquest divendres, hi apareguin espinacs, d'aquells d'hivern, de fulles grans rugoses i de verd intens. Em venen molt de gust! (i mira com me posaré de barços si en menjo molts..mmm..m'anirà bé de cara al pont..amb aquest ritme irregular d'escalades, ara l'ombro mig tarat i "l'apalanque" que porto, si no faig com en Popeye no sé com me'n sortiré..)
La "plaga" de les carbasses però ja ha començat fa dies, encara en tinc una i mitja a la nevera per fer..i "me temo mucho" que a dins la caixa hi apareixerà també una altra carbasssa, no és que no m'agradi el seu sabor, és una exel.lent verdura per amorosir brous, escudella.. afegida a cremes vàries o per fer la clàssica crema de carbassa mateix, o una espècie d'ofegat amb ceba boníssim que fa la Fina..gran cuinera.., es tracta de la mandra. O la peresa (si,si, aquell pecat que la religió catòlica té classificat entre els seus 7, aquell que va tan enllà d'allò físic), en tant que descuido l'aliment a un trist racó de la nevera i el deixo pansir.. i és que pelar la carbassa és molt pesat! (i un xic perillós degut a la seva relliscosa i dura pell). Però ara volia parlar dels espinacs, que me'n vaig de tema..


Anem a descobrir-ne alguns secrets..
  1. si en sents una olor terrosa és senyal de frescor, no utilitzis les fulles amb taques grogoses o fosques.
  2. els d'hivern són els més nutritius, el seu color és d'un verd intens i la fulla és més gruixuda. Els de primavera en canvi són tendres, idonis per menjar crus i en originals amanides..(amb grills de taronja i formatge parmesà p.ex. està molt bé però hi ha mil combinacions possibles)
  3. no és bò guardar els espinacs una vegada bullits..i si es couen que sigui poca estona o encara millor que això, ofegar-los una mica a l'olla amb un raig d'oli i ja està.
  4. he llegit en algun lloc que tenen molt de magnesi! Aquest mineral tan bò pels músculs (i musclus!) i per lluitar contra les rampes musculars. Àcid fòlic aussi. Que són rics en les 3vitamines antioxidants, la provit. A (betacorotens) la C i la E, també en les B. i ooooolee que Bée!!
  5. sembla ser que no convindrien massa a qui té pedretes al ronyó, gota, artritis, reuma (dioosnoslibre..)
  6. com la majoria de verdures, contindrà una part proporcional (no sé en quin %) de nitrats, els temibles nitrats que una vegada ingerits es transformen en plan Dr.Jekill i Mr.Hyde en els terrorífics nitrits. No hi ha res com tenir un hort a casa! (i el temps per a cuidar-lo)
  7. cul.linàriament parlant convinen de meravella amb: derivats lactis (formatge de cabra de manela estel.lar), una beixamel, són molt idonis per farcir detot (canelons,fer croquetes,lassanya,pastes vàries,calamars), amb ous i fins i tot gratinats al forn amb formatge i iema d'ou, els fruits secs, el bacallà.. i amb sardines!(al país d'Oc)
Després d'aquestes 7 revelacions sobre els fabulosos espinacs, anem al quit de la qüestió...tanta pompa total per afegir al blog una recepta de la complicada i desconeguda......
...TRUITA D'ESPINACS!!!

Reconec que és la cosa més senzilla que hi ha, però us recomanaria continuar llegint si en voleu fer una de ben catalana (no són iguals que la resta de truites, naturalment;-) i de calité. Vingaaaaaaaa doncs, preneu nota de la recepta. D'acord..també posaré dues delícies: la famosa convinació amb panses i pinyons i formatge de cabra i+... així com en cassoleta de musclus i safrà! (i doneu també un cop d'ull a una coca que té una pinta de bona..descoberta al blog de la Júlia).
Prò va vinga som-hi, al lío con toltilla al lío voy..

TRUITASSSSSA D'ESPINACS GENUINAMENT CATALANA!

Ingredients (4p.):
1kg d'espinacs ma o meno, uns grans d'all o alls tendres si n'hi ha (si vé de gust que també està boníssima sense all), sal, oli, 8 ous (si pot ser de les que circulen lliurement per un corral millor:-)

Protocol d'actuació (no indispensable però si recomanable) per a la truita esmentada: no és tan senzill com semblava, caldrà tallar les arrels i cues dels espinacs i si les fulles són d'hivern que seran grosses, en fem trossets, per netejar-les anirem fent diversos banys d'aigua freda fins que surti neta.
I ara el més important: una vegada nets, els deixem en una escorredora i hi tirem un grapadet de sal per sobre. Així que reposin..uns 10 minuts.. i ara vé el més divertit, treure-l'hi tota l'aigua que poguem, com? (MANS NETES!! eh!) Els posem a sobre d'un taulell i els anem agafant amb les mans, comprimint-los i donant els hi voltes amb molt de ritme i així aniran escupint l'aigua! Quan això ja està fet, ja podem començar a fer la truita.

Si hem decidit posar-hi alls (a mi m'agrada més amb), els preparem i els tallem ben fins.
Paella1 amb oli, un cop calent tirem els espinacs i els ofeguem saltant i remenant (els espinacs..no tu!!), un petit moment de pausa de remenar per batre els ous (oju peligru amb la sal..tansols una xispa als ous que els espinacs són fforts i ja hi havíem tirat sal)
quan ja gairebé estan hi afegim els alls (si volem fer-la amb). Paella2(la de les truites, aquella que ""teòricament"" no s'enganxa mai) amb un xorret d'oli, hi tirem els espinacs i els ous a sobre, es barreja una mica i vinga al lio a nar fent a foc moderat (és bò de baixar el foc una vegada feta la dispersió dels ingredients), nar fent al principi una mica allò de tirar endins els voltants a mesura que es van coent.. el foc lent permet anar arrodonint la truita sense que es torri encara, quan arriba el moment oportú, es dóna la vola a la truita! un plat pla gros és ideal, però abans de girar-la es pot fer un cop de foc per daurar-la d'aquest costat per després tornar a baixar el foc, o bé també es pot fer després amb una segona tombada de truita per fer el toc daurat (compte la gent poc habituada en aquests menesters, hi ha possibilitats de cremar-se una mica amb algun inesperat regalim, preveure doncs una manopla o drap de cuina entre la mà i el plat de girar-la), sant tornem-hi per l'altre costat i ara si que podem anar donant la forma de l'estimada truita catalana que és RODONA, PLANA (es pot anar aplanant una mica només, presionant lleugerament pel centre de la truita amb la cullera de fusta a la vegada que la vas empenyent també una mica pels costats per arrodonir-la amb gràcia) i DAURADETA A BANDA I BANDA.

imatge pillada d'un blog de cuina, tot cercant per internet.. i tansols hi havia 3 o 4 imatges de truites! Tot un món el de les receptes de cuina.. (no el conec encara). Quan m'arribin els volguts espinacs faré una afoto i la penjo collita pròpia

I ja està llesta per un sopar "seennzill" acompanyada d'unes bones llesques de pà de pagès amb tomàquet, per descomptat i un bon raig d'oli d'oliva de terres catalanes! (diuen que de les oliveres de Montserrat en surt un deliciós i codiciat oli..algú sap on? A la Masia del Castell hi ha un Molí d'Oli... ummmmm.. olives de la Vall de Montserrat que gaudiu de tan bones vistes!! 


Falten les altres receptes, ja les posaré, properament..o sino l'experimentació és més que recomanable!

5 comentaris:

en Girbén ha dit...

Ara mateix gasto un impecable OLI VERGE d'Olesa de Montserrat. Tot i que jo el vaig comprar al genuí mercat de Calaf, el trobaràs a olis J.Pous, ctra. C1411 km. 3,9 - Olesa de Montserrat
Espinacs...Ummm....Que bons!!!

Lai ha dit...

Uish kina gana que m'has fet entrar... és q és hora de dinar... mmm avui treballo a la tarda, no toca espinacs, xo m'he dut de casa pastís de pastanaga! :)
Aquest punt 5 m'ha deixat una mica així.. q vol dir q no convé a persones amb reuma i/o artritis??? pk???
bé, al que vaig... surt de l'"apalanque" ja!!! t'ho dic per totes bandes,jijijiii aviam si a força de fer de mosca collonera, al menys ho intentes.... ENTRENEM??????!!
És un cercle viciós..ja veuràs, q quan comencis a entrenar, piano, piano, això sí, et deixa de fer mal l'hombro, t'actives moooolt, i com t'actives, et fanatitzes...i blaablaaaablaaaa

quina pelma q estic feta!! :P

pd: hi ha un tècnica molt més pija per escórrer els espinacs, és el trastot aquell q es fa servir per escórre l'amanida... sempre pots trobar el xisme en qüestió als xinos, i sino, a maneta com tota la vida.

Syl ha dit...

caraaammmmm!!ummmmmmmmm!!ja tinc urgència d'anar a buscar aquest or de les tan admirades oliveres de la Muntanya...no sé en quantes ocasions hauré desitjat viure i treballar al voltant d'aquests bells arbres! Moltes gràcies per la pista Girbén!

Laieta...m'estàs portant a l'hort..¿?prò no dels espinacs!sino del patiment la suor i els lances enmig d'un brugit!(de veus greument afectades pel fanatisssme)
Voldré tornar a entrar al bucle que es retroalimenta?....

Per què no!! Doncs vingaaaaaa anem-hi!!!!!!!!

Aix, tema reuma etc, no et preocupis és minso..sembla q els espina`cs contenen àcid oxàlic a ses fulles i les sals derivades(oxalats) són les més abundants en les pedres del ronyó que es formen normalment, he he.. però tranki que deu ser en una ínfimíssima quantitat!Tot i que a tu no crec pas que t'afectin aquestes coses encara...
i què dius si tu ets una alegria de llegir!!vinga prepara't que quan se'n vagi aaquest cigró que tinc a sobre l'"ombro" començarem i li tibarem de valent tot "picant-nos" l'una a l'altra! (ja ho has gairebé aconseguit pillina;-)

Fernando ha dit...

S, ¿Que te habías tomado?

sylvi ha dit...

jajajaa!!! bbbbuuuuf Fernando..es difícil de recordar ahora, seran esas infusiones de hiervas?
o un exceso de café..tal vez fui abducida mientras escribía, pero salió este postfanático de las espinacas, yo misma me extraño ahora!y anda que la tortilla..en fin..juas juass
(y no lo prueben en sus casas:-)