Quan l'art de l'escriptura és, senzillament un do.

JO JA NO
Text extret de l'illa:


Visc entre 4 parets acompanyada de rostres desconeguts i ja no tinc llibertat.
Al passadís, el soroll d'un carretó ple de químics que diuen que m'ajuden a arreglar el cos.


Però jo cada dia em sento més lluny de mi, del que jo era, d'aquella ballarina resplandent, dels records d'una vida de la que ja quasi no queda ningú.

Tot va molt més lent, els gests, les reaccions, les paraules, els pensaments...
(llegiu més clickant aquí....)

s'hi està tan bé a la seva Illa..

(Fragment del text publicat per estherisland al Blog  l'illa d'esther, on hi trobareu una Illa enmig de l'oceà de la nostra rutina diàriaa... i us hi podreu perdre una estona i submergir-vos en els secrets de les paraules i les emocions que desperten o encomanen..)


(JO JA NO és un escrit que dóna una petita lliçó de vida.
Si la vida ens acompanya a la vellesa, tots hi arribarem.. però mentrestant, podem pensar ara una mica amb les persones que tenim aprop. Donar-els-hi tot l'afecte i estimació que es mereixen i molt més).
Aquesta noieta té un do.
La primera vegada que ho vaig llegir em vaig angoixar per la persona que ho escrivia, vaig tenir por de que se sentís d'aquesta manera i em vaig espantar una mica. Després el vaig tornar a llegir
i vaig entendre de qui parlava..i és aleshores que vaig flipar.