ja no hi ets

res té sentit si tu no hi ets?
Sí, tan sols caldrà desintoxicar l'ànima.


quantes nits quants dies quantes hores.. tant de temps trobant a faltar la seva veu, la seva cara amable o fins i tot el seu rostre de fredor, simplement trobant a faltar la seva companyia i complicitat, oblidant els mals moments i enyorant els bons. Desintoxicar l'ànima emmalaltida vol temps, i vol sort.


Arribar a pensar que res no té sentit.. o el que és pitjor, que res no tenia sentit si no podia tornar a casa i trobar-me amb la seva companyia, és arribar a un carreró sense sortida, viaranys erronis del pensament esgotat. Aleshores van apareixent els monstres de la culpabilitat i també algunes inseguretats que venen de lluny.


Tan sols queda el record de dues persones que van conviure i compartir.. amb més o menys encert, que es van intentar estimar. Que es van mentir, des del més profund sentiment o des de la més senzilla estupidesa, on viure i conviure coixejant de fons, es converteix en el malabarisme més malaltís i erroni. Això sí, sempre en companyia de l'ànima de la casa i principal culpable d'aquesta unió predestinada al fracàs, la gateta negra com el carbó, la Buji, que necessitava una llar. Un record d'alegries i de tristeses que sempre hi haurà algú que s'entestarà en negar tot justificant el seu rebuig, un record que vol veure's esvaït.. 
i gairebé esdevenir una ombra borrosa. Temps..


i jo no el vull deixar marxar... i busco el perquè de tot plegat i els errors comesos em venen a veure massa sovint encara..i m'hi recreo


No deixeu mai de somiar i d'escriure-ho i de gaudir.. d'estar al costat de la vida mentre la tingueu.


Allò que he sentit i el que he plorat, s'ho emportaran els anys.. i algun dia m'ho tornarà la muntanya i el silenci. 

2 comentaris:

estherisland ha dit...

noia..que trist...ànims!!

TR ha dit...

NO pleguis, sempre surt el sol de nou, tu ja ho saps...!!!!