Posta de sol des de la Cadireta d'Agulles

Dues aprenents amb certa por al BUIT..i un aprenent avançat que ja no en té..es van trobar amb un especímen privilegiat que hi balla i en gaudeix al màxim i que ens va prometre una bonica escalada i posta de sol.. és un enamorat de les parets que en cerca descaradament la seva dificultat...els reptes més salvatges!

amb una sèrie de càntics estrambòtics però efektius, l'home que murmura les parets va aconseguir que un dia tapat acabés sortint el sol i ens regalés una posta de luxe dalt de la Cadireta d'Agulles.....

i és que els cracks de l'artifo estan més aprop del vent..dels núvols i del sol que de la terra..i és clar, s'hi entenen!!

Conèixer una persona que té el món als seus peus mentre balla amb el buit és impresionant i amb temps per regalar per treballar per escalar per ensenyar i per compartir, per viure intensament cada moment..cada instant..i ser capaç de transmetre aquesta energia que mai no s'acaba i que sempre es renova!

Tan sols puc dir que va ser tot un plaer compartir aquella posta de sol de “categoria” en bona companyia i fent l'Anglada-Guillamon a la Cadireta, una via amb un ambient tan desplomat ja des de la primera reunió com aquell qui diu, amb el principal atractiu de la superació del sostraco i restaurada amb respecte. Un aprenentatge més per a la vida..

burilet guapo aguantant com un jabato

Ballar amb el buit? (deixant enrere la por)
abraçar l’abisme i gaudir d’aquesta situació privilegiada
mirant els ocells d’aprop i el terra de lluny(com més lluny millor!)

Sentint aquesta dolça brisa
moure's amb harmonia i disfrutar-ho..

estrany rostre barreja entre por-atracció a l'abisme-confiança en els companys

seguint els seus consells tot va bé i el sostre de 90 graus em fa vibrar, prò encara sento por penjant al buit

(...) Ja feia temps, de fet des de la primera vegada que vaig fer anar els estreps. I ara? Encara està per descobrir. Si..poder escalar un sostree sense ser un hubert és molt útil, o superar un llarg de placa llisa a base de ploms (fa tansols un mes no sabia ni com es posaven i aquests apassionats de bona voluntat ens ho van ensenyar) o progressar per una desplomada fissura (que ens deixaria els braços ben petats) amb pitonets i el martell, és molt guapo! Però..allò que de moment m'ha enganxat de l'artifo a mi particularment i dins de les meves possibilitats potser és més difícil d'explicar (hi ha qui diu que és el fet de ballar amb el buit.. però si jo tinc una por irracional al buit ¿vertigen?com podré..¿?!?!?) i és que aquell dia em vaig arribar a sentir aïllada de tot i de tothom mentre anava posant aquest o altre pitó..no sabia quin ni com..uns quants consells abans de començar,em va semblar que un munt de material penjant de l'arnés i l'advertència del pas de gantxo que hauria de fer.glucs, vaig passar unes hores penjada dels estreps,en vertical, en equilibri i sense haver de txapar-me, sense haver de "tibar" de braços o fer aquells passos que requereixen esforç en lliure (tendons dels dits a tope,elasticitat,tibada bèstia,estàtics esforçats,"lances" d'aquells que tant em costen de fer,etc) doncs no, tot era fluïd i sense brusquedats innecessàries.. bé que al principi tenia un estat de jiñe important, va anar desapareixent per passar a la calma relativa i a l'anar fent. (el company d'aquella bona tarda de tranquis..es va posar uns cascos amb la ràdio, estirat en terra de relax, un estrany vincle amb el company de cordada! o si més no molt diferent al que habitualment tinc, moltes gràcies per la paciència i la companyia:-) però la veritat és que sents aquesta llibertat en els moviments encara que sembli que no, que els estreps et condicionen, arriba un moment en el qual si que és harmònic

(sobretot quan el veus a ell, aquest especimen estrany de la posta de sol, ballant de veritat amb el buit.. i molts d'altres especímens..escaladors i escaladores que he pogut veure d'aprop o en algunes projeccions.. per ventura són vent?)

 I ara recordo aquell cap de setmana que ens va permetre conèixer com va aquest mundillo actualment, uns quants jefes d'aquest entorn no massa cridaner, més aviat humil i anònim, de vegades penso que injustament anònim ja que fora del cercle concret poques notícies trascendeixen i això que estan fent coses molt interessants i bestieses d'un curro al.lucinant i cada vegada més (i ells mateixos que et diuen "ja està bé ja que sigui així.."), de manera inquieta segueixen avançant i això hauria de tenir la seva repercussió diem-ne que "pseudo-mediàtica", però malgrat no ser gaire reconegut, ells segueixen mantxant-li a fondo.

S'ha de reconèixer que la gent que va col.laborar amb les Jornades regalant temps i entusiasme a tothom s'ho van currar, ensenyant des de dins com funciona aquest món, així com les tècniques d'auto-rescat, i no tansols això, sino oferint el seu cap de setmana d'escalada -que ja és prou difícil de trobar de vegades- a uns desconeguts aparentment interessats en l'escalada artificial, que podríem ben bé sortir "rana" però ells van apostar per regalar-nos aquest temps i converses.!!! Per flipar, moltes gràcies........