Posta de sol des de la Cadireta d'Agulles

Dues aprenents amb certa por al BUIT..i un aprenent avançat que ja no en té..es van trobar amb un especímen privilegiat que hi balla i en gaudeix al màxim i que ens va prometre una bonica escalada i posta de sol.. és un enamorat de les parets que en cerca descaradament la seva dificultat...els reptes més salvatges!




























amb una sèrie de càntics estrambòtics però efektius, l'home que murmura les parets va aconseguir que un dia tapat acabés sortint el sol i ens regalés una posta de luxe dalt de la Cadireta d'Agulles.....

i és que els cracks de l'artifo estan més aprop del vent..dels núvols i del sol que de la terra..i és clar, s'hi entenen!!

Conèixer una persona que té el món als seus peus mentre balla amb el buit és impresionant i amb temps per regalar per treballar per escalar per ensenyar i per compartir, per viure intensament cada moment..cada instant..i ser capaç de transmetre aquesta energia que mai no s'acaba i que sempre es renova!

Tan sols puc dir que va ser tot un plaer compartir aquella posta de sol de “categoria” en bona companyia i fent l'Anglada-Guillamon a la Cadireta, una via amb un ambient tan desplomat ja des de la primera reunió com aquell qui diu, amb el principal atractiu de la superació del sostraco i restaurada amb respecte. Un aprenentatge més per a la vida..

burilet guapo aguantant com un jabato


Ballar amb el buit? (deixant enrere la por)
abraçar l’abisme i gaudir d’aquesta situació privilegiada
mirant els ocells d’aprop i el terra de lluny(com més lluny millor!)
Sentint aquesta dolça brisa
moure's amb harmonia i disfrutar-ho..
estrany rostre barreja entre por-atracció a l'abisme-confiança en els companys

seguint els seus consells tot va bé i el sostre de 90 graus em fa vibrar, prò encara sento por penjant al buit

(...) Ja feia temps, de fet des de la primera vegada que vaig fer anar els estreps. I ara? Encara està per descobrir. Si..poder escalar un sostree sense ser un hubert és molt útil, o superar un llarg de placa llisa a base de ploms (fa tansols un mes no sabia ni com es posaven i aquests apassionats de bona voluntat ens ho van ensenyar) o progressar per una desplomada fissura (que ens deixaria els braços ben petats) amb pitonets i el martell, és molt guapo! Però..allò que de moment m'ha enganxat de l'artifo a mi particularment i dins de les meves possibilitats potser és més difícil d'explicar (hi ha qui diu que és el fet de ballar amb el buit.. però si jo tinc una por irracional al buit ¿vertigen?com podré..¿?!?!?) i és que aquell dia em vaig arribar a sentir aïllada de tot i de tothom mentre anava posant aquest o altre pitó..no sabia quin ni com..uns quants consells abans de començar,em va semblar que un munt de material penjant de l'arnés i l'advertència del pas de gantxo que hauria de fer.glucs, vaig passar unes hores penjada dels estreps,en vertical, en equilibri i sense haver de txapar-me, sense haver de "tibar" de braços o fer aquells passos que requereixen esforç en lliure (tendons dels dits a tope,elasticitat,tibada bèstia,estàtics esforçats,"lances" d'aquells que tant em costen de fer,etc) doncs no, tot era fluïd i sense brusquedats innecessàries.. bé que al principi tenia un estat de jiñe important, va anar desapareixent per passar a la calma relativa i a l'anar fent. (el company d'aquella bona tarda de tranquis..es va posar uns cascos amb la ràdio, estirat en terra de relax, un estrany vincle amb el company de cordada! o si més no molt diferent al que habitualment tinc, moltes gràcies per la paciència i la companyia:-) però la veritat és que sents aquesta llibertat en els moviments encara que sembli que no, que els estreps et condicionen, arriba un moment en el qual si que és harmònic

(sobretot quan el veus a ell, aquest especimen estrany de la posta de sol, ballant de veritat amb el buit.. i molts d'altres especímens..escaladors i escaladores que he pogut veure d'aprop o en algunes projeccions.. per ventura són vent?)

 I ara recordo aquell cap de setmana que ens va permetre conèixer com va aquest mundillo actualment, uns quants jefes d'aquest entorn no massa cridaner, més aviat humil i anònim, de vegades penso que injustament anònim ja que fora del cercle concret poques notícies trascendeixen i això que estan fent coses molt interessants i bestieses d'un curro al.lucinant i cada vegada més (i ells mateixos que et diuen "ja està bé ja que sigui així.."), de manera inquieta segueixen avançant i això hauria de tenir la seva repercussió diem-ne que "pseudo-mediàtica", però malgrat no ser gaire reconegut, ells segueixen mantxant-li a fondo.

S'ha de reconèixer que la gent que va col.laborar amb les Jornades regalant temps i entusiasme a tothom s'ho van currar, ensenyant des de dins com funciona aquest món, així com les tècniques d'auto-rescat, i no tansols això, sino oferint el seu cap de setmana d'escalada -que ja és prou difícil de trobar de vegades- a uns desconeguts aparentment interessats en l'escalada artificial, que podríem ben bé sortir "rana" però ells van apostar per regalar-nos aquest temps i converses.!!! Per flipar, moltes gràcies........

13 comentaris:

uasunflower ha dit...

fotos guapas! I wish I understood catalan well enough =) Que via era?

Buji ha dit...

puse un traductor pero creo que no funciona,jejej

La vía está en Montserrat Norte en la Pared d'Agulles (Serrat de la Foradada),pero es sud-oeste..,es guapa porque des de la primera Reunión que ya tiene ambiente, sobretodo des de la de antes del techo,un buen techo de 90grados para practicar con los estribos "touching the void "..

TR ha dit...

REUS PARIS LONDRES...l'eix volutiu...

ANGLADA a la CADIRETA-ANGLADA al FRARE GROS-ANGLADA a l'AERI...

PAssa't uns dies en qualsevol peu de via, amb claus i fustetes, aprenent QUè aguanta i QUE no...és com el BOULDER però de PICUTEYU...I volar pels núvols...

UNa mica de PILAR DEL SEGRE ( LA casa del MIsteri, POr tus Güevos..._bé aquesta surt en lliure, també com la casa-...la BELLE ÉPOQUE o la Delirium...la HISTORIA INTERMINABLE...)

Una mica de MOntserrat ( la CONCORDIA a la Boleta per Començar...la PATATAS CON BEICON, que es fa en lliure, a la Panxa de Bisbe, però que també és bona amb catxarrets...curteta i assumible...un bon primer A2+...i d¡allà a les del PACA ( Frare,Viatge Sentimental, Ganivet de Diables)o les de la SUD ( LADY FANTASIA i AMICS DEL SOL..obtens el graduat, el Batxilletat i una DIPLOMATURA ben bona...al pedra la PICAZO de la NORD del POLLEGÓ INF...

A l'Aeri el MIRALL ja és un bon DOCTORAT/MASTER...

I la TESINA a VUDÚ...

pd: hi ha tesines més arriscades ( JANSCULLELS, PRISMES, etc)...i no parlem de les lokures dels mentors que anomenes a ECOS o el contrafort del CAVALL...ojupeligru...

Apa apreta-li...

s. ha dit...

jijiji.. quina llista!!bona bona..

ANGLADA-G al Cavall ja l'he tastat,bella i romàntica però aquell A2..no sé si.. i tota embentada l'altre dia pretenia l'ANGLADA Cerdà de la Boleta Foradada..

i és que com diria en Paca.."no hi ha vies difícils sino escaladors mediocres" i la meva evolution és com és... )ja m'agradaria a mi seguir un xic l'estela de la llista teva..
prò calla calla que ja recordo cert relat a la picazo del Pedra..

Peligruuu!

Xavi ha dit...

sisi, no està malament la via, jo també vaig gaudir una bona estona, sobretot a la R3, on em vaig encarar mirant al Bages. Perquè un ha estudiat una mica, que si no diria que la cadireta caurà d'un moment a l'altre, i amb jo assegut a la vora... mmmmh, fa una mica de iuiu!!!
Però què seria l'escalada sense aquestes boniques sensacions, eeh...?? Aqui dalt no hi puja qualsevol!!!
Felicitats!
Xavi.

Fernando ha dit...

Un gran ambiente.
Guapa colgando en medio del techo.
Felicidades.

TRanki ha dit...

Ei pk.

TAmpoc es fa el doctorat sense la EGB ( ui que ra ja ni existeix...joer ens fem vells...fins a les expressions es transmuten a teor de els plans educatius..).

De la de la CADIRETA, passes a la del FRARE ( no es pot dir que la del Cavall sigui una via de pedaleiu en el sentit estricte)...la del frare si vols ja la pots anar fent gairebé tota a pedal des de la r1 a la darerra...amb burilillus, agun clauet, cosetes..etc...) i té un "flanqueig descendent" i aeri moooooolt classic...

en lliure, menys el flanqueig aquest ja esta tocadet...entre el 6b+ del ll2 i el possible 8è txungo del flanqueyu...

Però a el que anàvem...

UN cop fetes aquestes dues ja pots anar a mirar la de l'Aeri.

I després de l'Aeri...a poc a poc..a per les altres..amb la calma..

PERÒ SI LA PICAZO AQUELLA és A2(!!!) hehehehe...buf..i la poso de les darreres de la llista eh?

Aea que fa calor, amb un estil "senyals" però més completa, autèntica i interessant, mira't la CONCORDIA a la Boleta del Portell estret ( la de la foradada molta història però és com Ae...estatot col.locat i el tema és més lliure que artifo)...la CONCORDIA esta equipada amb burils i spits...amb passos saltejats de A1 i A1+ ( per mi A2 al ll1)..i un darerr llarg amb més de curro...ah..i un "truc" de l'"almendruc" en el segon o tercer llarg ( crec que al tercer) que si no el veus em fas un toke i et faig un flaix per la help line...només una pista, no és en lliure, és un pas de A1 molt senzill...

En serio, en la fase que estàs i si vols pedaleyu controlat és una viaideal...joc de tascons, de friends, cinc claus gruixuts ( u i v), un parell de universal o dolços, algunes falquetes petites i un bong opcional pel darrer larg...ah i una baja per merlet tamany tele, algun gantxo i un plomet per si el vols posar aprop d eun spit i comprovar què és això dels xiclets ( no en calen però si e duus el pose i gaudeixes).

Accés com si anéssis a la GAM el BIsbe, abans de tirar cap a frares hi ha un desviament a la dreta, cap a CENTENAR o la BOLETA FORADADA...passes sota la boleta Foradada com si anéssis a l'Escorpí o la CAnal d'Agulles...en la cara de ombra, a la esquerra de la IGLESIAS i la CANAL sota uns arbres i amb algun esbarzer hi ha la CONCORDIA...

deeeeew

Buji ha dit...

Xavi així que tu també vas flipar amb la Cadireta!tens raó..aquest sostre de vemellós conglomerat,tant si te'l mires de lluny com d'aprop sembla que un dia hagi de.. Per cert has pujat pel bec del Lloro? Ho dic perquè diria que en aquest cas encara ho sembla més, hi ha una fissura sospitosa que va guanyant terreny..glucs.!

Doncs si, com més extremes són més ens enganxen!jejej..tu ho has dit, sort que l'escalada en va plena d'aquestes boniques sensacions!
Ja feia temps que hi volia pujar i mira per on al final va ser una escalada privilegiada amb acompanyants de luxe!Què més es pot demanar!

Ei Fernando, mola mucho hacer fotos desde esta R!Gracias..

Eiei trankiiiii!! Aquest cap de setmana comença la "misión l'e.g.b.del'artifo" (jejeje jo també em faig velleta;-) i la teva llista i consells me'ls apunto..A part de que ja era aquesta la meva idea ja.. que totes les Anglades són guapes i donen molta canya, allò que no sé és si me'n sortiré sense acompanyants "de luxe" però suposo que narinant i tal..
I després de veure el Frare des de l'Anglada em quedarà la Festa del Paca pendent.. Que ha de ser molt guapa i ara encara em farà més il.lusió (no me llames iluso porque tenga una ilusión)
Bé..ya te contaré..

TR ha dit...

Les il.lusions es queden en il.lusions sinó les fem reals...és el que tenen..esta bé tenir-ne però esta millor materialitzar-les.

Aquest finde atakem ja la MALADETA a piñón, a veure que en surt ( maleïdes tempestes de tarda)...

I després ONLY PSIKO, que he descobert que no només a mallorca hi ha vies inhumanes i parets al.lucinants...diumenge passat vaig sortir amb el cul petit d eun 6c que recorria un bombo semblant al central de tresponts...megacanto i megacaquetes...que aaaaalllllttttt!!! i a la Cota Brava, ja veus...

Molt guapo però no apte per a cardíacs.

Per cert...dins de la llista de BONES VIES D ARTIFI per a novells, aficionats i fanàtics enfase iniciàtica apunta't que aqui a prop de casa ( a st llorenç) tens el CAP DE MORT ( estil minicadireta) i la DIAGONAL per a fer-hi TARDES FANATIQUES aprop del terra però amb vies "interessants"..igaul també per St LLorn´( el MOrralet i tal) el PACA va passar--hi dies d'adolescent deixant-hi coses interessants.

A Solius, a la cara est de la Roca ponça també pots flipar un matí rapid.

I si vols explorar coses exòtiques a TIVISSA h ha microbisguais que tampoc estan malament...

Joer com m lio..

deeeew

Xavi ha dit...

Gràcies pels ànims, hehe...
Sisi, poc a poc, però si aquest dimarts no hagués plogut tant a la Cerdanya ja tenia una via clitxada per a fer. Me la guardo per a quan no plogui (i no diré quina és per a evitar que Murphy me la boicotegi, ja surtirà tard o d'hora al meu blog...)

El bec del Lloro, no l'he fet, me l'apunto!!!

Fina aviat, i a gaudir!!!

miquel del turó ha dit...

hola, buji!
fantàstiques timbes, i llums!
stic millor k a casa.
i penso tornar sovint, si em deixes...
m.
*

desTRossat ha dit...

BUf,

Maladeta inhumana, tota la via ja alliberada, vaig perdre 5 kilos i la Julieta s'ha quedat sense ventre!!!

Aprox en tres hores ( marquen 3,30 a 5)...sortiem a les 7 de baix i a les 22 feiem tenda...vaya cames la J...
Matinada a 6.30, aprox a via i tres tiradetes de neu gelada i flanqueig per entrar a via ( rimaya. ll1 de matar-se ( despitonat a l'inici)...i ll2 que es curra la J rotllo campiona...encara a l'ombra...50 mts 6a. VAig fer els dos llargs de 6b dur i desequipt a muerte (quina por), la j. va encadenar el segon amb la motxilla...i va sortir en 2 tirades de 70 i 55 mts de latapia...6a i 6a+ desequipat ( dos o tres claus en 120 mts...bufff). La resenya classica marca de 10 a 11 reunions, i la territorio en té 5, en vam fer 6, combinant els llargs que em quedaven per rotpunkt...ostres quina passada.
Ha quedat 7b,6b+,6b/b+,6b,6a+,6a+...totalment clean...i pels llargs "llargs" calen 2 jocs de tot!!!! brutal...

L'endemà bloc a tope ( 8a de xemeneia i tot!!!), descens agònic i tres clares per barba...

Aquesta tia no sé què menja ni d'on treu la força...

Pd: ostres, ho sento pel tema CAVALLERS, es que aquest finde tenia cangur pel nano i la meteo era perfecta ( 2 mesos que esperava que no hi hagués "putas nubes de evolución")!!! No vau pujar???

Buji ha dit...

hola Miquel, caram..quina sorpresa,

la teva visita a aquesta casa ha tornat a obrir un espai per a la sensibilitat i la poesia..i la música.. torna aviat!

Oriol, felicitats per finalment haver alliberat la via,t'ha costat uns quants anys eh!Era el cap de setmana perfecte, me'n alegro molt.Ha valgut la pena el "planton" a una servidora..jeje. No,no hi he pujat a Cavallers, ja ho faré ja..hi ha més dies que llangonisses(esper;-)