Imatges viscudes

“Recordo el meu primer contacte amb Els Ports com una bafarada d’espai a on el temps semblava ralentitzar-se en consonància amb el paisatge. L’escalada fou l’excusa per a conèixer i explorar un laberíntic tresor, solcat per gèlids rierols capaços d’escolpir barrancs i congostos extremadament bells..”

Armand Ballart

De vegades és llegir un fragment d'aquest senyor escalador i automàticament sentir la fragància del paisatge que descriu.
I és que l'art de l'escriptura no tothom el domina. Quan llegeixes un bon escrit, amb tansols un fragment et poden despertar l'interès i transmetre allò que volen dir, en el cas d'una zona d'escalada, una bona introducció t'endinsarà als seus origens, passat present i futur i qui en sap el secret, amb poques paraules serà capaç d’extreure la seva essència amb la saviesa i amb un toc de romanticisme autèntic, mai forçat,
una manera d’escriure que es fa molt agradable de llegir. Sempre et dóna la sensació de que en llegiries 50 pàgines més! Llàstima que tansols es tractava d’uns apunts d’un pròleg (penses).
Però i ara tot fent referència a l'autor de l'escrit de l'inici,
Altra cosa és veure’l escalar.. d’aquests escaladors escollits, que són estranyament ingràvids i que tenim la sort de tenir al país.

En el cas del seu pròleg al llibre Els Ports Rock, al llegir-lo sentim el paisatge i també compartim el sentiment del que descriu, tot i que ells ho han viscut com una autèntica descoberta i en tots els sentits i també pel que fa a la descoberta de cridaneres linies per ascendir, de parets solitàries amagades entre aquest laberíntic tresor on obrir boniques rutes pel seu delit i pel de tots els escaladors que les repetiran. També tot llegint puc pensar en els escaladors que han sentit la poderosa atracció de les Roques als Ports.. i ara recordo fragments llegits al Llibre de Piades del bar Grau,

un llibre que s’hauria d’emmarcar perquè és una joia, ja que està ple de primeres ascencions, primeres repeticions, segones, primeres integrals.. escalades varies i vivències d’escalada dels Ports,

on hi ha la lletra emocionada d’uns quants ESCALADORS, com les piades de les impressionants obertures d’en Kike Ortuño, d’una dificultat tal que tansols uns quants privilegiats podran tastar.. escalador que cercava les linies més rebuscades tant per la seva dificultat com per la seva bellesa i que ara puja altres cims amb el mateix coratge, de ben segur.. al Llibre de Piades també pots llegir com un dels escaladors més creatius i agosarats que forma part també d’aquests éssers que ballen de veritat amb el buit, en Paca, descriu les seves sensacions al descobrir aquesta Serra i repetir una via o obrir-la, amb aquell sentit de l’humor que té i que a tots ens captiva, o les impressions d'un escalador que experimenta i progressa fascinat per l’artifo i obre rutes diuen que amb qualitat com és en A.Salvadó, hi ha també la lletra d’un altre ingràvid masssimo fent les més potents rutes d’artificial extremo, un dels màxims exponents de l’artifo mundial i que és de casa nostra, en Pelut… i de tots els valents i valentes acompanyants que comparteixen aquests moments i escalades al seu costat i els recolzen,
així com tants d’altres que ara injustament em deixo escribint però que si hi aneu i ho llegiu vosaltres mateixos podreu recordar i gaudir de les seves experiències així com plasmar-hi les vostres, dels primers aperturistes dels Ports tampoc aquí en puc parlar i també per desconeixença. De fet les vies que hi he pogut escalar fins ara són d’ells, les clàssiques com ara la Mas-Colomer al Castell de les Roques, o d'en J.C. Grisú i en S. Segura, la d'en Carreté i la Manel Muñoz a la Roca Grossa.. I buscant al llibre els aperturistes hi veig els noms d'en Noguera, en Guash, l'Anglada també hi va treure el cap, i l'A.G. Picazo, A.Estela, en Remi Brescó i els "barrufets" encapritxats de les Roques de Masmut, en Reina, Manzanares, en Josep E. Castellnou.. uns quants i més encara!

Tots ells... i molts d'altres.. tots uns enamorats de les parets que en cerquen descaradament la seva dificultat, els reptes més salvatges! I amb una sensibilitat especial cap al món que els envolta.

Podeu fer un cop d'ull al primer contacte d'aquesta escaladora amb els Ports.. o bé la primera integral d'una potent ruta d'artifo d'en kike "infierno de cobardes", també d'aquestes boniques imatges des del blog d'un escalador.

Feia temps que tenia imatges que em voltaven i que esperava uns quants dies més seguits de festa per arribar-me als Ports, i tot escribint volia transmetre una mica les meves sensacions escalant per aquest paradís de roca i bellesa però pensant en aquests Escaladors m’he quedat sens més paraules.
I és que ells parlen amb les seves obertures i el millor que podem fer per escoltar el que ens diuen és mirar de repetir-ne alguna. Segur que amb il.lusió i voluntat algun dia podrem fer-ho i aleshores els coneixerem una mica més i podrem parlar de tot això des d’una òptica més autèntica.
Així em quedo amb les sensacions viscudes fins avui, les imatges que són precioses i la il.lusió de futures escalades.